Este estudio explora cómo las familias italianas con niños de 0 a 6 años perciben la creciente presencia de las tecnologías digitales en la educación infantil temprana. Desde una perspectiva posdigital, examina las habilidades digitales de los padres, su conocimiento de las tecnologías educativas y sus preocupaciones sobre la privacidad, el uso de datos y la supervisión institucional. Se realizó una encuesta nacional estratificada entre abril y junio de 2023 con 2000 familias de todas las regiones italianas, incluyendo 780 hogares en el grupo de edad objetivo. El cuestionario, administrado en línea y por teléfono, abordó factores demográficos y socioeducativos, la disponibilidad de tecnología en el hogar y las percepciones de los padres sobre el uso de la tecnología en la Educación y Atención a la Primera Infancia (EAPI). Los datos se analizaron mediante estadística descriptiva e inferencial, y todas las escalas demostraron una alta fiabilidad. Los resultados muestran que, si bien la mayoría de las familias cuentan con una infraestructura digital adecuada, la alfabetización parental es desigual, y una menor competencia se correlaciona con una mayor preocupación por las violaciones de la privacidad y la monetización de datos. El conocimiento de las tecnologías educativas en la EAPI es limitado, y los padres muestran mayor familiaridad con las plataformas comerciales que con las herramientas institucionales. Las diferencias geográficas y educativas influyen en las percepciones, y la participación de las asociaciones de padres sigue siendo mínima, lo que debilita la defensa colectiva. Los hallazgos resaltan la necesidad de una mayor colaboración entre familias y escuelas, iniciativas específicas de alfabetización digital parental y capacitación de educadores para garantizar el uso ético y equitativo de la tecnología en entornos de primera infancia
This study explores how Italian families with children aged 0–6 perceive the increasing presence of digital technologies in early childhood education. Adopting a postdigital lens, it examines parents’ digital skills, awareness of educational technologies, and concerns about privacy, data use, and institutional supervision. A national stratified survey was conducted between April and June 2023 with 2,000 families across all Italian regions, including 780 households in the target age group. The questionnaire, administered online and by phone, addressed demographic and socio-educational factors, home technology availability, and parents’ perceptions of technology use in Early Childhood Education and Care (ECEC). Data were analyzed using descriptive and inferential statistics, with all scales demonstrating high reliability. Results show that while most families have adequate digital infrastructure, parental literacy is uneven, and lower skills correlate with heightened concerns about privacy violations and data monetization. Awareness of educational technologies in ECEC is limited, with parents showing greater familiarity with commercial platforms than institutional tools. Geographical and educational differences influence perceptions, and parental association participation remains minimal, weakening collective advocacy. The findings highlight the need for stronger family–school collaboration, targeted parental digital literacy initiatives, and educator training to ensure ethical and equitable uses of technology in early childhood settings.
Aquest estudi explora com les famílies italianes amb fills de 0 a 6 anys perceben la creixent presència de les tecnologies digitals a l'educació infantil. Adoptant una lent postdigital, examina les habilitats digitals dels pares, el coneixement de les tecnologies educatives i les preocupacions sobre la privadesa, l'ús de dades i la supervisió institucional. Es va dur a terme una enquesta estratificada nacional entre l'abril i el juny de 2023 amb 2.000 famílies de totes les regions italianes, incloent-hi 780 llars del grup d'edat objectiu. El qüestionari, administrat en línia i per telèfon, va abordar factors demogràfics i socioeducatius, la disponibilitat de tecnologia domèstica i les percepcions dels pares sobre l'ús de la tecnologia a l'Educació i Atenció a la Primera Infància (ECEC). Les dades es van analitzar mitjançant estadístiques descriptives i inferencials, i totes les escales van demostrar una alta fiabilitat. Els resultats mostren que, si bé la majoria de les famílies tenen una infraestructura digital adequada, l'alfabetització parental és desigual i les habilitats més baixes es correlacionen amb una major preocupació per les violacions de la privadesa i la monetització de dades. El coneixement de les tecnologies educatives a l'ECEC és limitat, i els pares mostren una major familiaritat amb les plataformes comercials que amb les eines institucionals. Les diferències geogràfiques i educatives influeixen en les percepcions, i la participació de les associacions parentals continua sent mínima, cosa que debilita l'advocacia col·lectiva. Les troballes destaquen la necessitat d'una col·laboració més forta entre família i escola, d'iniciatives específiques d'alfabetització digital per a pares i de formació dels educadors per garantir usos ètics i equitatius de la tecnologia en entorns de la primera infància.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados