The architecture of misleading: How journalists spread inaccurate information on digital platforms

• Karen Pinto-Garzón ^[1] ; Cristina Meini ^[2]
  1. [1] Universidad Complutense de Madrid

     Universidad Complutense de Madrid

     Madrid, España

     
  2. [2] University of Eastern Piedmont Amadeo Avogadro

     University of Eastern Piedmont Amadeo Avogadro

     Vercelli, Italia

     
• Localización: Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura, ISSN-e 2340-5236, ISSN 0211-2175, Nº 73, 2025 (Ejemplar dedicado a: Miscel·lani), págs. 105-122
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • La arquitectura de lo engañoso: cómo los periodistas difunden información inexacta en las plataformas digitales
  • L’arquitectura d’allò enganyós: com els periodistes difonen informació inexacta a les plataformes digitals
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    A partir de una revisión semisistemática y de un análisis cualitativo de publicaciones en Facebook e Instagram entre noviembre de 2023 y marzo de 2025, el artículo identifica varias prácticas sutiles mediante las cuales los medios informativos engañan a las audiencias, aun cuando pueden anticipar razonablemente que estas estrategias confundirán a los usuarios habituales: 1) imágenes manipuladas digitalmente que fabrican o exageran amenazas;

    2) fotografías auténticas pero descontextualizadas que invitan a asociaciones falsas;

    3) combinaciones emocionales de titulares e imágenes en las que la información correctiva se relega a pies de foto extensos; y 4) titulares ambiguos u omisivos que dependen de implicaturas pragmáticas más que de falsedades explícitas. El análisis muestra que la desinformación periodística en redes sociales suele producirse a través de decisiones editoriales alineadas con las lógicas de visibilidad y compromiso de las plataformas. Comprender estas prácticas es clave para replantear la rendición de cuentas de los medios en entornos digitales donde la mayoría de los usuarios solo interactúan con titulares, miniaturas y textos breves, y no con los artículos completos.

  • English

    Drawing on a semi-systematic review and a qualitative analysis of posts on Facebook and Instagram between November 2023 and March 2025, the article identifies several subtle practices through which news outlets mislead audiences, even when they can reasonably anticipate that these strategies will confuse typical users: (1) digitally manipulated images that fabricate or exaggerate threats; (2) authentic but decontextualised photographs that invite false associations; (3) emotional clickbait pairings of headlines and visuals in which corrective information is relegated to lengthy captions; and (4) ambiguous or omissive headlines that rely on pragmatic implicatures rather than explicit falsehoods. The analysis shows that journalistic disinformation on social media is often produced through editorial choices aligned with platform logics of visibility and engagement. Understanding these practices is key to rethinking media accountability in digital environments where most users engage only with headlines, thumbnails and brief snippets, rather than with full articles.

  • català

    A partir d’una revisió semisistemàtica i d’una anàlisi qualitativa de publicacions a Facebook i Instagram entre novembre de 2023 i març de 2025, l’article identifica diverses pràctiques subtils mitjançant les quals els mitjans informatius enganyen les audiències, tot i que poden anticipar raonablement que aquestes estratègies confondran els usuaris habituals:

    1) imatges manipulades digitalment que fabriquen o exageren amenaces; 2) fotografies autèntiques però descontextualitzades que conviden a associacions falses; 3) combinacions emocionals de titulars i imatges en les quals la informació correctiva es relega a peus de foto extensos; i 4) titulars ambigus o amb omissions que depenen d’implicacions pragmàtiques més que no pas de falsedats explícites. L’anàlisi mostra que la desinformació periodística a les xarxes socials sol produir-se a través de decisions editorials alineades amb les lògiques de visibilitat i compromís de les plataformes. Comprendre aquestes pràctiques és clau per replantejar la rendició de comptes dels mitjans en entorns digitals on la majoria dels usuaris només interactuen amb titulars, miniatures i textos breus, i no pas amb els articles complets.