Barcelona, España
Aquest article té com a objecte d’estudi la Glòria d’amor de fra Bernat Hug de Rocabertí (c. 1416/1420-1485), un llarg poema narratiu amb clara influència de la Commedia de Dante i d’altres obres italianes, com l’Amorosa visione i l’Ameto de Boccaccio, però també de franceses, com La Belle Dame sans merci d’Alain Chartier, i amb un pes important dels versos d’Ausiàs March en la dicció. Aquest treball presenta les aportacions crítiques més destacades a propòsit dels models que seguia Rocabertí i es focalitza en dos aspectes clau: d’una banda, en la Commedia de Dante com a canemàs que sosté la Glòria d’amor; i, de l’altra, en els referents francesos, sobretot La Belle Dame sans merci i la tradició de la qual forma part, com a models que determinen el gènere de l’obra. En l’anàlisi d’aquests dos aspectes, s’aborden també algunes de les qüestions irresoltes del poema —la datació, la identificació d’alguns personatges— i se’n plantegen de noves: sobre la tradició manuscrita del text i la posició que ocupa en els dos còdexs que el transmeten; sobre com llegia Rocabertí les seves fonts, en llengua original o traduïdes —si coneixia la Comèdia d’Andreu Febrer i la Requesta d’amor de Madama sens mercè de fra Francesc Oliver—; i sobre el gènere i la categoria del poema —visió, jardí d’amor, dictat, infern d’enamorats, poema de citacions o centó, poema al·legòric, poema sentimental—. En definitiva, en l’article es plantegen algunes de les qüestions essencials que caldria analitzar a fons per a l’estudi i l’edició crítica de la Glòria d’amor.
This article studies Fra Bernat Hug de Rocabertí’s (ca. 1416/1420-1485) Glòria d’amor, a long narrative poem clearly influenced by Dante’s Commedia and other Italian works, such as Boccaccio’s Amorosa visione and Ameto. Glòria d’amor also shows the influence of French works, such as Alain Chartier’s La Belle Dame sans merci, and the influence of Ausiàs March’s verses in its diction. This article focuses on two key threads of the most prominent scholarship on Rocabertí’s poetic models: first, Dante’s Commedia as the framework that supports the Glòria d’amor; and, second, the French references, especially La Belle Dame sans merci and its tradition, as models that determine the genre of the work. By analyzing these two scholarly threads, some of the unresolved questions about the poem are also addressed —the dating of the poem, the identification of some characters— and new questions are raised: about the manuscript tradition of the text and the position it occupies in the two codices that transmit it; about whether Rocabertí read his sources in the original language or in translation (i.e., if he knew Andreu Febrer’s Comèdia and Fra Francesc Oliver’s Requesta d’amor de Madama sense mercè); and about the genre and category of the poem, whether it’s a vision, garden of Love, lovers’ hell, poem of quotations (cento), allegorical poem, or sentimental poem. To summarize, the article raises some of the essential questions that should be thoroughly analysed for the study and critical edition of the Glòria d’amor.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados