Coreografías de la mirada. Un proyecto de investigación-creación en danza

• Autores: Eneko Lorente Bilbao
• Localización: Revista d'innovació docent universitària: RIDU, ISSN-e 2013-2298, Nº. 17, 2025, págs. 101-114
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Choreographies of the gaze. A research-creation project in dance
  • Coreografies de la mirada. Un projecte de recerca-creació en dansa
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    La investigación-creación artística es un programa emergente de investigación en el ámbito académico, de interés para la producción de conocimiento, la generación de discurso, la educación, y la comunicación y diseminación de las prácticas escénicas contemporáneas.

    En el ámbito de la danza, la investigación-creación adquiere especial relevancia a partir del momento en que su práctica desborda los estrechos marcos disciplinares y convenciones de la exhibición escénica para entrar en contacto con los contextos socio-históricos y culturales en que se desenvuelve.

    Por otra parte, la investigación-creación atiende a los procesos y a las interrelaciones que se producen entre el sujeto y el objeto de la investigación, involucrando el cuerpo y los sistemas sensoriales, socio-afectivos e intersubjetivos de los participantes en el mismo.

    La atención a los procesos frente a los productos de la creación no consiste solamente en una opción meramente metodológica o estética, sino que representa un pensamiento en acto cuya performatividad implica cuestiones políticas, éticas y discursivas, relativas a la forma de configurar y definir los objetivos y el interés de la investigación, los valores implicados y el posicionamiento del sujeto en relación con las tensiones y conflictos presentes en los contextos en que habita, y frente a los cuales se compromete y actúa.

    Y es precisamente este posicionamiento el que hace de la investigación-creación un proyecto de conocimiento situado y de transformación del propio sujeto de la investigación y del entorno social en el que actúa, al hacer sensibles y pensables, además de ética y políticamente abordables, cuestiones que, por una u otra razón, han quedado relegadas y excluidas del espacio social y consecuentemente, de la posibilidad de disenso, educación y deliberación pública.

  • català

    La investigació-creació artística és un programa emergent de recerca en l’àmbit acadèmic, d’interès per a la producció de coneixement, la generació de discurs, l’educació i la comunicació, i la disseminació de les pràctiques escèniques contemporànies.

    En l’àmbit de la dansa, la investigació-creació adquireix una rellevància especial a partir del moment en què la seva pràctica desborda els estrets marcs disciplinars i convencions de l’exhibició escènica per entrar en contacte amb els contextos sociohistòrics i culturals en què es desenvolupa.

    D’altra banda, la investigació-creació atén els processos i a les interrelacions que es produeixen entre el subjecte i l’objecte de la investigació, involucrant el cos i els sistemes sensorials, socioafectius i intersubjectius dels participants en aquesta.

    L’atenció als processos davant dels productes de la creació no consisteix només en una opció merament metodològica o estètica, sinó que representa un pensament en acte la performativitat del qual implica qüestions polítiques, ètiques i discursives, relatives a la forma de configurar i definir els objectius i l’interès de la investigació, els valors implicats i el posicionament del subjecte en relació amb les tensions i els conflictes presents en els contextos en què habita, i davant dels quals es compromet i actua.

    I és precisament aquest posicionament el que fa de la investigació-creació un projecte de coneixement i transformació social, i de coneixement i transformació del propi subjecte de la investigació, en fer sensibles i pensables, a més d’èticament i políticament abordables, qüestions que, per una o altra raó, han quedat relegades i excloses de l’espai social i conseqüentment, de la possibilitat de dissens, debat i deliberació pública.

  • English

    Artistic research-creation is an emerging research program in the academic field, of interest for the production of knowledge, the generation of discourse, education and the communication, and the dissemination of contemporary performing arts practices.

    In the field of dance, research-creation acquires special relevance from the moment in its practice goes beyond the narrow disciplinary frameworks and conventions of performing arts to come into contact with the socio-historical and cultural contexts in which it operates.

    On the other hand, research-creation addresses the processes and interrelations that occur between the subject and the object of the research, involving the body and the sensorial, socio-affective, and intersubjective systems of the participants.

    The focus on processes, as opposed to the products of creation, is not merely a technical, methodological, or aesthetic option, but represents a thought in action whose performativity involves political, ethical, and discursive questions. These questions relate to the way of configuring and defining the objectives and interests of the research, the values involved, and the positioning of the subject in relation to the tensions and conflicts present in the contexts in which it lives, and in relation to which it is committed and acts.

    And it is precisely this positioning that makes research-creation a project of knowledge and social transformation, and of knowledge and transformation of the subject of the research itself, by making sensitive and thinkable, as well as ethically and politically approachable, questions that, for one reason or another, have been relegated and excluded from the social space and, consequently, from the possibility of dissent, debate, and public deliberation.