Exploring Teachers’ Views on Using Immersive Virtual Reality for teaching history

• Serrano-Ausejo, Elisa ^[1]
  1. [1] Umeå University

     Umeå University

     Suecia

     
• Localización: Digital Education Review, ISSN-e 2013-9144, Nº. 47, 2025 (Ejemplar dedicado a: Número 47, Juny 2025 [Monogràfic] Repensar els espais educatius. Aula del futur, metavers i IA), págs. 109-126
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • Explorando las opiniones de los docentes sobre el uso de la realidad virtual inmersiva para la enseñanza de la historia
  • Explorant les Opinions dels Docents sobre l'Ús de la Realitat Virtual Immersiva per a l'Ensenyament de la Història
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    La Realidad Virtual Inmersiva (iVR, por sus siglas en inglés) se utiliza cada vez más en la educación por su capacidad de recrear entornos vívidos y realistas que mejoran la motivación y el compromiso del alumnado. En la enseñanza de la historia, la iVR suele abordarse por su potencial para fomentar la conexión emocional y la empatía. Sin embargo, su capacidad para apoyar el pensamiento histórico crítico, como el análisis de fuentes, la evaluación de perspectivas y la comprensión del sesgo, se aborda con menos frecuencia. Este estudio contrasta los usos emocionales y analíticos de la iVR en el aula de historia. Investiga las percepciones del profesorado sobre la iVR en la educación histórica, centrándose en cómo estas percepciones influyen en los objetivos pedagógicos, las motivaciones y las estrategias de implementación. Guiada por la Teoría de los Afordances y la Teoría de la Actividad de Leontiev, la investigación adopta un enfoque cualitativo basado en entrevistas semiestructuradas en profundidad a doce docentes de historia que han implementado la iVR en sus aulas. Los participantes fueron seleccionados en función de su experiencia en educación histórica, su uso profesional de la iVR en contextos educativos y la alineación de su práctica con un currículo basado en competencias. A través del análisis temático, el estudio identificó una variación significativa en las estrategias y objetivos docentes, estrechamente vinculada a su competencia digital y a los afordances y limitaciones percibidas de la iVR. Los docentes con mayor competencia digital tendían a plantear tareas más complejas, como la creación de contenido por parte del alumnado o la aplicación del conocimiento, mientras que otros se centraban en la motivación y la visualización. Algunos participantes expresaron preocupación por el riesgo de que contenidos de iVR mal estructurados puedan simplificar en exceso los relatos históricos y fomentar un aprendizaje pasivo. Los resultados sugieren que el uso efectivo de la iVR en la enseñanza de la historia depende menos de la tecnología en sí misma y más de cómo esta es contextualizada, enmarcada críticamente y aplicada pedagógicamente.

  • català

    La Realitat Virtual Immersiva (iVR, per les seves sigles en anglès) s'utilitza cada vegada més en l'educació per la seva capacitat de recrear entorns vius i realistes que milloren la motivació i el compromís de l'alumnat. En l'ensenyament de la història, la iVR sovint es tracta pel seu potencial per fomentar la connexió emocional i l'empatia. No obstant això, la seva capacitat per donar suport al pensament històric crític, com ara l'anàlisi de fonts, l'avaluació de perspectives i la comprensió del biaix, es tracta amb menys freqüència. Aquest estudi contrasta els usos emocionals i analítics de la iVR a l'aula d'història. Investiga les percepcions del professorat sobre la iVR en l'educació històrica, centrant-se en com aquestes percepcions influeixen en els objectius pedagògics, les motivacions i les estratègies d'implementació. Guiada per la Teoria dels Affordances i la Teoria de l’Activitat de Leontiev, la recerca adopta un enfocament qualitatiu basat en entrevistes semiestructurades en profunditat a dotze docents de història que han implementat la iVR a les seves aules. Els participants van ser seleccionats en funció de la seva experiència en educació històrica, el seu ús professional de la iVR en contextos educatius i l’alineació de la seva pràctica amb un currículum basat en competències. Mitjançant l’anàlisi temàtica, l’estudi va identificar una variació significativa en les estratègies i objectius docents, estretament vinculada a la seva competència digital i als affordances i limitacions percebuts de la iVR. Els docents amb una competència digital més elevada tendien a proposar tasques més complexes, com ara la creació de contingut per part de l’alumnat o l’aplicació del coneixement, mentre que d’altres es centraven en la motivació i la visualització. Alguns participants van expressar preocupació pel risc que continguts de iVR mal estructurats poguessin simplificar en excés els relats històrics i fomentar un aprenentatge passiu. Els resultats suggereixen que l’ús efectiu de la iVR en l’ensenyament de la història depèn menys de la tecnologia en si mateixa i més de com és contextualitzada, emmarcada críticament i aplicada pedagògicament.

  • English

    Immersive Virtual Reality (iVR) is increasingly being used in education for its ability to recreate vivid, realistic environments that enhance engagement and motivation. In history education, iVR is often addressed when fostering emotional connection and empathy. However, its potential to support critical historical thinking, such as analysing sources, evaluating perspectives, and understanding bias, is less often addressed. This study contrast emotional and analytical uses of iVR in the history classroom. It investigates teachers’ perceptions of iVR in history education, with a focus on how those perceptions shape pedagogical goals, motives, and implementation strategies. Guided by Affordance Theory and Leontiev’s Activity Theory, the research adopts a qualitative design based on in-depth semi-structured interviews with twelve history teachers who have implemented iVR in their classrooms. Participants were selected based on their expertise in history education, experience with iVR for teaching, and alignment with competency-based curricula. Through thematic analysis, the study found significant variation in teachers’ strategies and aims, closely linked to their digital competence and the perceived affordances and constraints of iVR. Teachers with higher competence aimed for more complex tasks, such as student-led content creation and applied knowledge, while others focused on motivation and visualization. Some educators expressed concerns that poorly scaffolded iVR content risks oversimplifying historical narratives and promoting passive learning. The findings suggest that the effective use of iVR in history education depends less on the technology itself and more on how it is contextualized, critically framed, and pedagogically enacted.