De Kiev a Weimar: el uso del método retrospectivo para el aprendizaje de la historia contemporánea (2022-1919)

• Autores: David Carbonell Gou, Ernest Parellada Torres
• Localización: Enseñanza de las ciencias sociales: revista de investigación, ISSN-e 2014-7694, ISSN 1579-2617, Nº. 21, 2023, págs. 51-72
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • From Kiev to Weimar: the use of the retrospective method for learning Contemporary history (2022-1919)
  • De Kiev a Weimar: l'ús del mètode retrospectiu per a l'aprenentatge de la història contemporània (2022-1919)
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    Tras el inicio de la invasión rusa de Ucrania el 24 de febrero de 2022, los autores del presente artículo, ambos profesores de Educación Secundaria, decidimos replantear su programación didáctica y diseñar e implementar un proyecto, titulado “De Kiev a Weimar: una cronología inversa del mundo contemporáneo (2022-1919)”, cuyos objetivos son la adquisición de una visión global del mundo contemporáneo, el empleo del conocimiento histórico para argumentar ideas y revisarlas de manera crítica, y el desarrollo de un pensamiento crítico y creativo que permita analizar los problemas sociales relevantes. Su metodología gira alrededor de tres ejes: la aplicación del método retrospectivo, el tratamiento integrado de lengua y contenidos (TILC) y el uso de metodologías activas. Un trabajo que se alinea con las directrices establecidas tanto en la LOMLOE como en el nuevo currículum de ordenación de las enseñanzas de bachillerato en Catalunya. El proyecto, todavía en fase de implementación, ha presentado dos dificultades hasta el momento: por un lado, la resistencia de parte del alumnado ante una metodología no basada en la presentación cronológica de los hechos para su memorización. Por otro, la cantidad de esfuerzo invertido por los docentes para programar y planificar de forma minuciosa todas las tareas. Sin embargo, estas dificultades se han visto compensadas por el grado de participación y motivación que el proyecto está despertando en el aula, convertida en un espacio mucho más participativo y abierto al debate y a la opinión.

  • català

    Després de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna el 24 de febrer de 2022, els autors del present article, tots dos professors d'educació secundària, decidim replantejar la seva programació didàctica i dissenyar i implementar un projecte, titulat "De Kíev a *Weimar: una cronologia inversa del món contemporani (2022-1919)", els objectius del qual són l'adquisició d'una visió global del món contemporani, l'ús del coneixement històric per a argumentar idees i revisar-les de manera crítica, i el desenvolupament d'un pensament crític i creatiu que permeti analitzar els problemes socials rellevants. La seva metodologia gira al voltant de tres eixos: l'aplicació del mètode retrospectiu, el tractament integrat de llengua i continguts (TILC) i l'ús de metodologies actives. Un treball que s'alinea amb les directrius establertes tant en la *LOMLOE com en el nou currículum d'ordenació dels ensenyaments de batxillerat a Catalunya. El projecte, encara en fase d'implementació, ha presentat dues dificultats fins al moment: d'una banda, la resistència de part de l'alumnat davant una metodologia no basada en la presentació cronològica dels fets per a la seva memorització. Per un altre, la quantitat d'esforç invertit pels docents per a programar i planificar de manera minuciosa totes les tasques. No obstant això, aquestes dificultats s'han vist compensades pel grau de participació i motivació que el projecte està despertant a l'aula, convertida en un espai molt més participatiu i obert al debat i a l'opinió.

  • English

    Following the Russian invasion of Ukraine on February 24, 2022, the authors of this article decided to rethink their syllabus and designed as well as implemented a project titled "From Kiev to Weimar: a reverse chronology of the contemporary world (2022-1919)”. The project aims at the acquisition of a global vision of the contemporary world, the use of historical knowledge to argue ideas and review them critically and the development of critical and creative thinking for analysing relevant social problems. As regards the methodology, it revolves around three key elements: the application of the retrospective method, the integrated language and content approach (TILC) and the use of active methodologies. The project is, therefore, aligned with the guidelines established in both the LOMLOE and the new Catalan curriculum. This work, still in its implementation stage, has presented two difficulties so far: on the one hand, it has faced some students’ struggle against a methodology not based on the chronological presentation of facts for their memorization. On the other hand, the project requires a vast amount of effort by teachers to program and carefully plan all the tasks. However, these difficulties have been overcome by the degree of participation and motivation awakened in the classroom, which has become a much more participatory space, open to debate and opinion.