Resumen de The transposon Galileo in the Drosophila genus
M Mar Marzo Llorca
Els elements transposables (TEs) són seqüències repetitives amb el tret definitori de canviar la seva posició al genoma. Ocupen fraccions importants dels genomes eucariotes, y, tot i que solen considerar-se paràsits genètics, també s'especula amb la possibilitat de que tinguessin alguna funció cel·lular que encara ens és desconeguda. Tot i així, sembla evident que tenen un paper important com facilitadors de l'evolució, ja que generen variabilitat al genoma de l'hoste. El TE Galileo està implicat en la generació de reordenacions cromosòmiques adaptatives naturals a l'espècie Drosophila buzzatii, en la que hauria generat variabilitat amb valor adaptatiu per a l'hoste. A més, tots els elements Galileo trobats en treballs anteriors eren defectius – composats bàsicament d'estructures similars a la dels elements Foldback – i no es van poder establir relacions d'homologia amb ninguna seqüència coneguda. Amb aquest rerefons, en aquesta tesi es va plantejar caracteritzar l'element genètic mòbil Galileo en diferents espècies de Drosophila i analitzar la seva dinàmica evolutiva. D'aquesta forma, en una primera fase es van buscar elements Galileo complets en diferents espècies del gènere Drosophila: D. buzzatii, D. mojavensis, D. virilis, D. willitoni, D. ananassae, D. pseudoobscura i D. persimilis, fent servir tant mètodes bioinformàtics com experimentals (depenent de si el genoma analitzat estava seqüenciat o no). Les còpies trobades presenten llargues Repeticions Invertides Terminals (TIR) de fins a 1,2 Kb, una elevada identitat amb seqüències de Galileo descrites anteriorment i, a més, contenen una zona codificant que ha permès classificar Galileo com a membre de la superfamília de l'element P. Posteriorment, mitjançant anàlisis filogenètiques, hem trobat l'existència de subfamílies de Galileo en tres espècies (D. buzzatii, D. mojavensis, D. virilis) i evidència d'activitat transposicional recent (D. willitoni, D. ananassae, D. pseudoobscura, D. persimilis i D. mojavensis). En una segona fase de la tesi, hem dut a terme experiments amb part de la proteïna que es codifica a Galileo i hem comprovat que interacciona amb les TIR de Galileo, confirmant que aquesta seqüència és la responsable de la reacció de transposició. Finalment, hem analitzat en detall la diversitat de Galileo al genoma de D. mojavensis i hem detectat una diversitat estructural molt important, on l'intercanvi de seqüències entre elements pareix força freqüent per l'evolució dels TEs.
