Resumen de Implicaciones de la sobreexpresión de la ciclooxigenasa-2 (COX-2) en la carcinogénesis colónica experimental
Hortensia Paula Las Heras Alonso
INTRODUCCIÓ L’angiogènesi és essencial per al creixement dels tumors sòlids i participa en el procés metastàtic. El VEGF-C, un potent factor angiogènic, es troba elevat en pacients amb càncer colorectal (CCR). Hi ha evidències que suggereixen que la COX-2 és un factor important en el procés de carcinogènesi colorectal. L’objectiu principal de l’estudi és investigar l’efecte que un inhibidor selectiu de la ciclooxigenasa-2, pugui tenir a un model de carcinogènesi colònica experimental sobre la superfície tumoral del còlon, i la seva traducció als nivells sèrics de VEGF-C i a l’expressió de ciclooxigenasa-2 (COX-2). MATERIAL I MÈTODES Es van utilitzar 100 rates Sprague-Dawley no consanguínies distribuïdes en cinc grups: grup control, grup amb CCR induït amb DMH, grup de rates tractades amb celecoxib, grup de rates tractades amb àcid acetilsalicílic i grup de rates tractades amb indometacina. Després del sacrifici, es van prendre mostres de sang per determinar el VEGF-C sèric mitjançant ELISA i mostres dels segments del còlon i d’aquells suggestius de contenir neoplàsia per a estudiar l’expressió de COX-2 als tumors i a la mucosa normal del còlon descendent mitjançant immunohistoquímica. Es va utilitzar la prova estadística més idònia a cada supòsit d’estudi i es va considerar significatiu quan la p£0,05. RESULTATS Vam trobar expressió positiva de COX-2 en el 57,14-66,67% dels tumors de còlon. El 72% de tumors carcinomes mucinosos van presentar un score de tinció de COX-2 positiu, vs. un 48,46% dels adenocarcinomes (p<0,05). Es van trobar diferències significatives entre els grups que van rebre fàrmacs quan es va comparar el nivell sèric de VEGF-C (p=0,008). El grup que va prendre àcid acetilsalicílic presentà uns nivells sèrics menors als del grup que va rebre celecoxib (63,67 vs. 92,58 pg/ml) (p=0,003). No es van apreciar diferències significatives entre el grup que va rebre celecoxib i el grup control amb inducció tumoral (92,58 vs. 89,89 pg/ml; p=0,698). No es van trobar diferències estadísticament significatives entre els valors de VEGF-C sèric i l’expressió tumoral de COX-2 a cap dels grups d’estudi (p>0,05). Es van trobar diferències significatives entre el valor sèric mig de VEGF-C i l’extensió de l’expressió de COX-2 en el tumor (p=0,035). També es va trobar correlació estadísticament significativa entre el VEGF-C sèric i la suma de superfície tumoral (p=0,045). Es van trobar diferències estadísticament significatives en el VEGF-C sèric segons els animals presentessin o no metàstasis a distància o hematògenes (p=0,015). CONCLUSIONS La major part de tumors de còlon van expressar COX-2. L’expressió de COX-2 es va associar al tipus de tumor, i s’incrementa d’acord amb l’augment de la malignitat de la histologia del tumor. El VEGF-C sèric es relaciona amb la progressió de la malaltia. Valors elevats es van correlacionar amb superfícies tumorals altes de manera estadísticament significativa. Celecoxib no va reduir de manera significativa l’expressió de COX-2 als tumors respecte dels grups tractats amb fàrmacs no selectius, ni va disminuir de manera significativa els valors sèrics de VEGF-C, ni la suma de superfície tumoral en el còlon. L’àcid acetilsalicílic indueix una disminució en els nivells sèrics de VEGF-C, propers als nivells control, però no van existir canvis en l’expressió tumoral de COX-2, ni en la suma de superfície tumoral en comparar aquest grup amb els altres.
