L'obrador de Pere Nicolau i la segona generació de pintors del Gòtic Internacional a València

• Autores: Carme Llanes i Domingo
• Directores de la Tesis: Joan Aliaga Morell (dir. tes.), Amadeo Serra Desfilis (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de València ( España ) en 2011
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Mauro Natale (presid.), Juan Vicente García Marsilla (secret.), Sebastiana María Sabater Rebassa (voc.), Francesca Español Bertrán (voc.), Matilde Miquel Juan (voc.)
• Materias:
  • Historia
    • Historias por especialidades
      • Historia del arte
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  TESEO  RODERIC 
• Dialnet Métricas: 16 Citas
• Resumen

  • La tesi doctoral analitza la trajectòria professional de Pere Nicolau (1390-1408), pintor de retaules actiu a València a la fi del segle XIV i primera dècada del segle XV. Aquest pintor és fonamental per explicar la gènesi i introducció de l’estil internacional a València. L’objectiu de la recerca era fer una revisió crítica del pintor i de la seua relació amb altres pintors relacionats amb el seu obrador: Antoni Peris, Jaume Mateu, Gonçal Peris o Gonçal Peris Sarrià. La investigació ha estat estructurada en tres parts. La primera se dedica a l’estudi i sistematització de la historiografia anterior sobre el tema. Era un pas imprescindible donada la complexitat de l’esquema atributiu i la dispersió de la documentació. La segona part gira en torn de Pere Nicolau. El perfil vital i professional d’aquest pintor ha estat elaborat des de la revisió documental i amb l’aportació de nova documentació, tant de caràcter personal com professional. L’anàlisi remarca els aspectes socials de la producció artística: l’ obrador, els clients, la relació amb altres pintors i els àmbits d’actuació. Es pretenia confirmar la importància del pintor dins del context valencià i contribuir a esclarir l’esquema evolutiu del gòtic internacional a València. L’estudi proporciona una visió del pintor i de la seua producció des de l’anàlisi detallat de les obres documentades. La tercera part de la tesi analitza la relació de Pere Nicolau amb els seus continuadors. Es tracta d’una segona generació de pintors, difusors dels models de Nicolau fora de l’àmbit valencià, la seua activitat va contribuir al desenvolupament de la pintura sobre taula i dels models internacionals en altres territoris de la Corona d’Aragó. Aquesta part de la tesi s’inicia amb l’estudi de les característiques de l’ofici de pintor a la Baixa edat Mitjana per continuar amb una anàlisi més detallada dels pintors de retaules. L’estudi s’ha centrat en Antoni Peris, Jaume Mateu i Gonçal Peris o Gonçal Peris Sarrià. De la seua biografia s’ha fet una revisió documental i historiogràfica. Així mateix, de tots ells s’aporta documentació inèdita que permet completar el seu perfil professional. Dels resultats de la recerca cal destacar que ha estat documentada l’execució i contractació de nous retaules, l’aproximació d’alguna obra documentada a algunes obres conservades, en especial, ha estat possible aproximar Jaume Mateu, nebot de Pere Nicolau, format a l’obrador de Pere Nicolau a l’autor anònim d’un retaule dedicat a la mare de Déu, procedent de Burgo d’Osma(Soria), obra que en l’actualitat es conserva dispersa entre el Museu del Louvre (París) i el Museu Frederic Marés (Barcelona). Tanmateix l’aportació més destacada, pel valor del retaule i per la seua transcendència per a l’estudi de l’evolució de l’internacional a València és una àpoca del pagament a Gonçal Peris Sarrià pel retaule major de l’església parroquial de Rubielos de Mora(1418, Terol) Igualment ha quedat confirmat que cap el 1436 l’obrador d’aquest artista estava pintant un retaule dedicat a sant Miquel i altre a la Mare de Déu per a Puertomingalvo (Terol). La notícia resulta significativa puix és a ell a que s’atribueix l’autoria del retaule de santa Bàrbara (Museu Nacional d’Art de Catalunya) procedent d’aquesta població junt a un altre retaule dedicat als set Gojos de la mare de Déu que va pertànyer a la col•lecció Muñoz(desaparegut). La tesi, en conjunt, confirma el paper de Pere Nicolau en l’assimilació i difusió de l’internacional valencià i modifica l’esquema de la segona generació de pintors en quan destaca el paper d’Antoni Peris i Jaume Mateu com a pintors de retaules.