Systematics, biogeography and evolution of selected widespread reptile genera from the arid areas of North Africa and Arabia
- Autores: Margarita Metallinou
- Directores de la Tesis: Miquel Àngel Arnedo Lombarte (dir. tes.), Salvador Carranza Gil-Dolz del Castellar (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2014
- Idioma: inglés
- Tribunal Calificador de la Tesis: Marta Riutort Leon (presid.), Guillermo Velo-Antón (secret.), Nikolaos Poulakakis (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX Dipòsit Digital de la UB
- Resumen
Les zones àrides del Nord d'Àfrica i d'Aràbia s'estenen per una superfície superior als 13 milions de quilòmetres quadrats i es caracteritzen per tenir unes temperatures extremes i per acollir una gran diversitat d'hàbitats desèrtics on s'hi troba una flora i fauna que hi està ben adaptada. L'estudi de l'evolució d'aquests grups ens informa sobre els processos de diversificació en algunes de les zones més aspres de la Terra, a la vegada que augmentem el coneixement sobre patrons biogeogràfics a gran escala i sobre els processos que els faciliten. L'objectiu principal de la present tesi és el d'investigar l'evolució de la biota de les zones àrides del Nord d'Àfrica i d'Aràbia, a partir de l'estudi de la sistemàtica i la biogeografia de dos grups de rèptils, Stenodactylus i Ptyodactylus. Ambdós gèneres formen part dels elements més comuns de la fauna del Nord d'Àfrica i d'Aràbia, malgrat presentar importants diferències pel que fa a la seva morfologia, ecologia i patrons de divergència. Per un costat, les espècies dels dragons del gènere Stenodactylus són relativament divergents entre elles respecte a la morfologia, i han conquistat diferents ambients àrids i hiperàrids. Per altra banda, els dragons del gènere Ptyodactylus són més aviat conservats pel que fa a la morfologia i estan ben adaptats als substrats rocosos, que constitueixen el seu hàbitat estructural. De i'estudi d'aquests dos grups se'n desprenen qüestions rellevants respecte als seus patrons de diversificació, als factors que hi han contribuït i a la seva taxonomia. Ressaltant els resultats més importants, en aquesta tesi s'ha pogut reunir un elevat nombre de mostres provinents del Nord d'Àfrica, del Sahel i d'Aràbia: 249 mostres d' Stenodactylus d'aproximadament 150 localitats i 382 mostres de Ptyodactylus de 221 localitats. S'han produït de nou 770 seqüències de ADN de cinc marcadors diferents pel gènere Stenodactylus, i pel gènere Ptyodactylus, 1443 seqüències de sis marcadors moleculars diferents. El gènere Stenodactylus es va originar a Aràbia durant l'Oligocè inferior. El Clade aràbic B, incloent-hi cinc espècies, i el Clade C majoritàriament africà, de també cinc espècies, es van separar aproximadament fa uns 22 Ma, coincidint amb l'obertura de la Mar Roja. La diversificació dins de diferents llinatges es va produir durant el Miocè inferior, coincidint amb l'increment generalitzat de l'aridificació. Es descriu una nova espècie d'Stenodactylus a partir de dades moleculars imorfològiques: S. sharqiyahensis sp. nov. és endèmica del desert de sorra d'Al Sharqiyah, al nord-est d'Oman. Les accions nomenclaturals dutes a terme per assegurar l'estabilitat en els noms de les espècies d'Stenodactylus del Nord d'Àfrica inclouen la designació d'un lectotip pel nom Stenodactylus guttatusi, assegurant així la continuïtat en l'ús predominant de S. petrii, i amb la sol¿licitud a la Comissió Internacional de Nomeclatura Zoològica l'acceptació del nou tipus portador del nom per S. sthenodactylus, per tal de mantenir-ne l'ús predominant. Pel que fa al gènere Ptyodactylus, l'ampli mostreig inclou nombroses noves cites, algunes de les quals signifiquen una ampliació de la distribució per diferents espècies, especialment pel que fa al complex d¿espècies P. hasselquistii. Totes les espècies conegudes i les delimitades de nou, són al¿lopàtriques, excepte en comptades ocasions, on els patrons d'activitat de les que se superposen són diferents per evitar la competència. L'inici estimat de la diversificació dins el gènere Ptyodactylus se situa en l'Oligocè inferior. En el clade del nord-est d'Àfrica i en clades A, B i C, d'Aràbia, la diversificació va començar durant el Miocè inferior, posteriorment a les de P. togoensis i P. oudrii, de l'oest d'Àfrica. Les dades moleculars demostren que moltes espècies presenten alts nivells de variabilitat genètica. Ptyodactylus ragazzii presenta dos clades en la filogènia, de l'est i de l'oest respectivament, i donat que els tests topològics no accepten la seva monofília, el nom disponible P. togoensis és assignat a les poblacions de l'oest d'Àfrica. Les anàlisis basades en múltiples marcadors en el marc de la teoria de coalescència, i utilitzant el GMYC i el BPP, han delimitat 17 suposades espècies dins el complex P. hasselquistii. Aquestes estan agrupades en dos grans clades: el Clade A, amb nou espècies, es distribueix per nord-est d'Àfrica i per grans parts del nord, centre i est d'Aràbia, mentre que el Clade B, amb vuit espècies, es distribueix exclusivament al sud de la Península Aràbiga.
