L’adaptació a la llengua catalana dels noms dels vegetals procedents d’Amèrica i llur incidència en la lexicografia
- Autores: Ramón Marrugat i Cuyàs
- Directores de la Tesis: Jordi Ginebra Serrabou (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2015
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Joan Vallès Xirau (presid.), Pere Navarro Gómez (secret.), Josep Martines Perez (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Aquesta tesi estudia sistemàticament les denominacions que han rebut i reben en català els vegetals procedents d’Amèrica. Vol ser, així, una contribució a la lexicologia històrica, a la terminologia botànica i a la lexicografia. El camp de recerca sembla que té especial interès perquè —a diferència del que passa normalment en els estudis d’història del lèxic— podem fixar perfectament el moment històric en què va començar la nova irrupció onomasiològica. L’oportunitat d’observar, en un període conegut i limitat en el temps, l’entrada d’un grup de mots i accepcions en una llengua que compta amb una estructura i un corpus lèxic que bàsicament ja són els actuals presenta un atractiu particular. Els mots que designen vegetals tenen, no solament en català, una problemàtica molt específica: la polisèmia, la sinonímia, l’homonímia, els lliscaments semàntics, la metàfora, la sinècdoque, etc., configuren un camp lèxic complex i sense parió, en el qual la dialèctica establerta entre les tendències homogeneïtzadores de la llengua general i la fragmentació dialectal pren la base a partir d’una primera matèria, com són les plantes, d’identificació varietal força voluble i prou complicada. La tesi parteix d’un inventari lèxic, configurat amb les aportacions tant de la lexicografia general, com de la dialectal i de l’especialitzada, complementat amb la constància escrita de fonts a l’abast, documentals i literàries.
