Resumen de Utilitat de l’algometria de pressió en el diagnòstic i seguiment del dolor tibial al compartiment medial del genoll var i al de la punta de tija protètica
INTRODUCCIÓ L’algometria de pressió és una tècnica no invasiva que permet determinar el llindar d’aparició de dolor en un determinat punt del cos humà a partir d’una pressió local progressiva en el lloc d’ estudi. Existeixen, entre altres, dos trastorns que poden provocar dolor tibial. El primer es presenta en els pacients amb un genoll var simptomàtic, que refereixen dolor al compartiment tibial intern. Un dels tractaments definits per millorar aquest quadre àlgic és la osteotomia valguitzant tibial. El segon és el dolor a la punta de la tija tibial, que es pot produir en els pacients als que se’ls ha practicat un recanvi protètic amb una tija tibial no cimentada. L’objectiu del treball és valorar l’ utilitat potencial de l’ algometria de pressió per poder quantificar el grau de dolor tibial en aquests dos processos. MATERIAL I MÈTODE 1. Validació del mètode de l’algometria de pressió aplicada al compartiment intern del genoll i a la diàfisi tibial. Dos investigadors van realitzar un estudi de correlació intra- i interobservador en un grup de 50 voluntaris sans i als dos punts d’estudi. 2. Estudi prospectiu en un grup de pacients portadors d’una pròtesi total de genoll amb tija tibial no cementada. De forma prospectiva es van avaluar 40 pacients pendents de col.locació d’una pròtesi total de genoll amb una tija tibial no cementada. Les mesures es van realitzar durant el periode preoperatori i un any després de la intervenció. Es van registrar dades epidemiològiques, radiològiques i funcionals. 3. Estudi prospectiu en un grup de pacients amb un genu var preartròsic pendents d’una osteotomia valguitzant tibial. Treball prospectiu en un grup de 20 pacients amb un genoll var preartròsic simptomàtic. Es va determinar el llindar d’aparició de dolor a la cara medial de la tíbia, 1 cm per sota de la interlínia articular. Les mesures es van prendre durant el preoperatori i 6 mesos després de la intervenció. RESULTATS 1. Validació del mètode de l’ algometria de pressió aplicada al compartiment intern del genoll i a la diàfisi tibial. En el cas de l’estudi a nivell de la metàfisi interna tibial, el grau de correlació mínima intra i interobservador va ser del 0,87 (0,73-0,9) i 0,84 (0,73-0,9) respectivament. Pel que fa a l’estudi de correlació a nivell de la diàfisi tibial, el grau de correlació mínim intra i interobservador va ser del 0,91 (0,84-0,95) i 0,86 (0,74-0,92) respectivament. 2. Estudi prospectiu en un grup de pacients portadors d’una pròtesi total de genoll amb tija tibial no cementada. En el grup de pacients que van manifestar dolor a la punta de la tija protètica, els valors del llindar d’aparició de dolor no van mostrar diferencies significatives respecte els preoperatoris. 3. Estudi prospectiu en un grup de pacients amb genoll var preartròsic intervinguts d’ osteotomia valguitzant tibial. Es va observar un augment significatiu (p=0,08) en el llindar d’aparició del dolor al compartiment intern, amb una mitjana d’augment de 213,9 KPa. L’ escala d’ EVA va presentar una millora mitjana de 3,8 punts respecte la situació preoperatòria. CONCLUSIONS 1. L’algometria de pressió presenta una excel·lent correlació intra i interobservador quan s’aplica a nivell de la metàfisi proximal i a la diàfisi de la tíbia. 2. L’algometria de pressió no és una tècnica útil pel diagnòstic de dolor en punta de tija tibial. 3. L’algometria de pressió és una tècnica útil per quantificar el grau de millora del dolor compartimental intern en pacients intervinguts d’una osteotomia valguitzant tibial.
