Explicació atomística de fenòmens físics relacionats amb el pes, la calor i l'aigua, a través de "De rerum natura" de Lucreci
- Autores: Jesús M. Montserrat Sangrá
- Directores de la Tesis: Luis Navarro Veguillas (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 1996
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Víctor Navarro Brotóns (presid.), Josep Manel Parra Serra (secret.), José Manuel Sánchez Ron (voc.), Guillermo Lusa Monforte (voc.), Montserrat Jufresa Muñoz (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: Dipòsit Digital de la UB
- Resumen
Aquesta tesi està dedicada a l'estudi de les explicacions dels fenòmens físics relacionats amb el pes, la calor i l'aigua, ofertes pel poema De rerum Natura de l'atomista epicuri llatí Lucreci (Titus Lucretius Carus, 99/93-55/50 a.C.) En ella s'identifica el poema com un tractat complet i coherent de física epicúria. S'exposa un resum de l'atomisme grec, iniciat per Leucip i Demòcrit i desenvolupat per Epicur. I també es discuteixen alguns punts problemàtics de les doctrines d'aquest, com ara l'explicació de les propietats de les coses per les formes i grandàries relatives dels seus àtoms i partícules compostes, l'explicació de l'origen del món o la funció dels quatre elements.Es debaten qüestions relatives al pes dels cossos observables. Es mostra que en De rerum Natura el pes d'un cos és caracteritzat bàsicament com una força, resident en el mateix cos, que l'empeny cap avall, i amb la qual ell al seu torn empeny allò que té a sota o estira allò al qual està lligat; però també apareix caracteritzat en termes de moviment, com una tendència a caure o com una oposició a ser mogut o desviat del seu camí. S'analitzen les escasses dades referents a l'acceleració de caiguda. S'expliciten els factors, considerats per Lucreci, que provoquen moviments ascendents: extrusió, falta d'aire al damunt d'un cos, flux ascendent de partícules, força del vent i força de l'ànima; els mateixos factors, o semblants, es troben en l'explicació del sosteniment de les coses, com ara el animals o la terra. El món en conjunt també es troba sostingut pels àtoms que l'envolten. Es tracten els fenòmens relacionats amb la calor, que Lucreci considera constituïda per àtoms molt petits, llisos i rodons; i amb el fred, constituït per àtoms més grans i punxeguts. Es reconeixen els àtoms de calor i de foc com a constituents dominants en alguns cossos, com ara les flames. Altres vegades aquests àtoms es troben en un cos causant un augment de la separació entre les seves partícules i un afluixament dels lligams entre elles, cosa que provoca la dilatació, la fusió o l'evaporació del cos. Altres vegades estan latents a dins d'un cos, com ara una fusta, i poden provocar-ne l'escalfament, o fins i tot la ignició, si s'agrupen com cal a causa d'una percussió, una fricció, un moviment o una arribada de partícules de calor i de foc des de fora. Es reconeix un cicle de la calor en el món, amb diversos bucles; el principal està constituït per partícules de calor que conflueixen des de tot arreu cap a la regió astral, en especial cap al sol, i que tornen a ser emeses des d'aquí també cap a tot arreu.S'explicita el cicle de l'aigua, amb diversos bucles, i les explicacions dels fenòmens que hi intervenen; l'aigua apareix constituïda per àtoms petits, rodons i llisos, en comparació amb els de la terra, però no tan petits com els de la calor ni els de l'aire. El cos de l'aigua es veu destruït pels raigs del sol i pels vents, que desfan el seu teixit corpuscular, i així les partícules d'aigua passen a l'aire. Tornen a agrupar-se i a constituir aigua líquida quan són capturades per un teixit adequat, com el dels núvols; aquests la deixen caure sobretot quan són comprimits. La major part dels bucles són comuns entre els autors grecs i romans; però un es troba només en Lucreci: el formen les partícules d'aigua que entren i surten del món.S'inclou, com apèndix, un "Índex d'idees en De rerum natura" molt detallat, que permet la ràpida localització dels versos referents a cada idea.
