Resumen de Local political participation: what citizens want, what governments do and what academics assume. Southern European evidence for an international debate
La implementació d’innovacions democràtiques incorporant a la ciutadania en el procés de presa de decisions s’ha estès globalment durant les darreres dècades. Els mecanismes de participació local han esdevingut molt coneguts a partir d’algunes experiències d'èxit com els Pressupostos Participatius de Porto Alegre. Acadèmicament, les i els investigadors han estudiat àmpliament aquestes innovacions, principalment mitjançant estudis de cas d’experiències d'èxit. Els mecanismes de participació en l'àmbit local són l’objecte d’estudi d’aquesta tesi, abordats des d’una perspectiva triple. Descriurem i analitzarem què vol la ciutadania en termes de democràcia participativa, què fan els governs locals (és a dir, quin tipus de mecanismes participatius s’estan desenvolupant), i què s’assumeix des de l’acadèmia sobre aquestes innovacions democràtiques. L’objectiu global d’aquesta recerca és contribuir a la comprensió de la realitat participativa més enllà del debat teòric i l’anàlisi dels estudis de cas, centrant l’atenció al Sud d’Europa. Les preferències ciutadanes sobre els processos de presa de decisions s'emmarquen al context espanyol. Mitjançant l’estudi de dades d’enquesta, analitzarem les preferències ciutadanes pel que fa a qui pren les decisions, si la ciutadania o els polítics. Aquestes preferències es relacionaran alhora amb diverses actituds: l’experiència participativa prèvia, la intensitat de les actituds envers diferents temes, la percepció que les idees pròpies formen part d’un consens general i l’aversió al conflicte. Respecte als mecanismes participatius, indagarem en com són aquestes innovacions des d’una perspectiva de N gran a partir d’un mapatge participatiu de cinc regions del Sud d’Europa. L’anàlisi se centrarà en diferents qualitats referents a la participació ciutadana, la deliberació i l’apoderament. Finalment, després de demarcar aquestes preferències i mecanismes participatius, entaularem un debat entre l’evidència empírica i alguns debats i assumpcions acadèmiques. Adreçarem el debat metodològic sobre quin tipus de mecanismes participatius es recull mitjançant diferents estratègies de N gran. Així mateix, en diàleg amb alguns debats de l’acadèmia anglosaxona, abordarem el debat sobre la definició de l’objecte d’estudi (la tensió entre la democràcia participativa i deliberativa), les característiques dels actors que promouen les innovacions, el rol dels professionals de la participació o la reproducció de les desigualtats preexistents entre els i les participants. Comprovarem si la regió del Sud d’Europa presenta algunes especificitats participatives en comparació amb les regions que han estat més estudiades des de l’acadèmia. Per últim farem referència a algunes implicacions, per exemple en relació al context polític espanyol actual. El moviment 15M va obrir un ampli debat envers el procés de presa de decisions, defensant una “democràcia real”. Noves candidatures d'èxit com Podemos i Ganemos/Guanyem han incorporat la democràcia participativa als seus discursos, propostes i pràctiques. Abordarem la qüestió de quina relació pot haver-hi entre aquest context sociopolític i les preferències ciutadanes i mecanismes participatius analitzats en aquesta tesi.
