Resumen de L’anosognòsia en la malaltia d’Alzheimer
L’anosognòsia és un trastorn associat a la MA que es defineix globalment com un dèficit de consciència de malaltia, de l’afectació i el grau d’aquesta. L’objectiu d’aquesta recerca va ser determinar la prevalença d’anosognòsia en la MA, establir la comorbilitat clínica amb altres característiques dels pacients, comparar dues metodologies d’avaluació i analitzar l’efecte sobre la qualitat de vida de pacients i sobre la càrrega dels familiars cuidadors. La mostra de l’estudi va estar formada per pacients i cuidadors procedents de l’Hospital Santa Caterina de Salt i de l’Hospital universitari de Bellvitge. La presència d’anosognòsia es va determinar mitjançant l’Anosognosia Questionnaire in Dementia (AQ-D). La prevalença d’anosognòsia global va ser de 46.7%, 28,4% en casos lleus i en casos moderats i greus va ser 64,6% i 91,4%, respectivament. L’anàlisi comparativa entre l’avaluació clínica i l’AQ-D va demostrar bona correlació (índex kappa = 0,7). Les diferències observades es van atribuir a l’amplitud de valoració que inclou l’AQ-D (capacitats físiques i trastorns de conducta). La presència d’anosognòsia s’ha associat als trastorns d’apatia, desinhibició i irritabilitat i a la depressió de forma inversa. La valoració de la qualitat de vida en els pacients va mantenir-se estable mentre els cuidadors la van puntuar pitjor a major anosognòsia. Alhora, els cuidadors de pacients amb anosognòsia van presentar major sobrecàrrega física i aïllament social, desgast emocional i sentiments de dependència. L’anàlisi de l’anosognòsia pot prevenir una mala adherència als tractaments, limitar conductes de risc i facilitar les tasques assistencials dels cuidadors, reduir el consum de recursos i, per tant, millorar la qualitat de vida de pacients i cuidadors, i retardant la institucionalització.
