Comunicació en càncer: Anàlisi de les preocupacions i dels recursos dels pares recents diagnosticats al comunicar la malaltia als seus fills

• Autores: Sonia Fuentes Sanmartin
• Directores de la Tesis: Tomás Blasco Blasco (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2015
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Ramon Bayés Sopena (presid.), María Pilar Barreto Martín (secret.), Mireia Margelí Vila (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Ciencias clínicas
      • Psicología clínica
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TESEO  DDD 
• Dialnet Métricas: 5 Citas
• Resumen

  • El diagnòstic d’una malaltia oncològica suposa fer front a tot un seguit d’elements estressants que afecten directament a totes les àrees de la vida del pacient i que, conseqüentment obliga a realitzar importants esforços i adaptacions personals. Quan la persona diagnosticada té fills menors al seu càrrec, sovint el fet de plantejar-se com comunicar als seus fills la situació de malaltia , comporta tot un conjunt de dubtes i malestars que dificulten, encara més, la vivència d’aquest primer moment en el procés de la malaltia. El present treball pretén identificar i conèixer amb més profunditat, les principals preocupacions i recursos dels pacients que es troben en aquesta situació. Per portar-lo a terme, hem desenvolupat dos estudis: un primer Estudi Pilot amb 29 pacients diagnosticats de càncers diversos, els quals convivien amb infants menors d’edat, i un Estudi Principal amb 60 pacients pares ,recent diagnosticats de càncer amb fills menors al seu càrrec. S’han avaluat variables clíniques i socials, així com les preocupacions i els recursos, l’estil de comunicació familiar, el grau d’afectació de la vida quotidiana i el malestar emocional. Els resultats obtinguts en l’estudi Principal, mostren bàsicament una mostra de dones diagnosticades de càncer de mama avançat, amb una edat al voltant dels 40 anys, amb una mitjana de dos fills d’edats escolars (primària) que pertanyen a famílies tradicionals. La principal preocupació dels pacients està relacionada amb el patiment psicològic que la malaltia pot comportar als seus fills, així com l’augment de rebel·lia per part d’aquests durant la malaltia i, els pacients afectats amb fills adolescents, mostren gran preocupació pel consum de substàncies tòxiques. Respecte als recursos explorats, mostren limitats recursos per com informar als seus fills sobre la malaltia. Per altra banda, tenen recursos abundants per delegar a terceres persones les cures dels seus fills i per gestionar la vida domèstica. Els pacients amb major malestar emocional presenten una major alteració de la vida quotidiana i, l’estil de comunicació familiar sembla més alterat en els pacients amb estadis avançats de malaltia. Les dades d’aquest estudi indiquen també que els nivells de preocupació més elevats es produirien en pacients amb estadis avançats, amb fills adolescents, i amb pocs recursos per informar de la malaltia als fills. L’estil de comunicació familiar no sembla estar relacionat amb les preocupacions ni els recursos. Els resultats obtinguts indiquen una manca de recursos per part dels pares amb càncer, per informar als seus fills. Considerem aquest un problema important i pensem que cal aportar un suport específic orientatiu als pares, des del moment del diagnòstic , doncs hem vist que és un punt de partida important per iniciar converses envers als fills, sobre la malaltia dels seus pares.