En el context generalitzat de crisi, en que la transició sociohistòrica i cultural condiciona la construcció científica, així com l'organització político-social del present, agregat a l'actual procés de globalització, el treball obre espai per repensar noves formes urbanes i instruments jurídics. La tesi pretén mostrar les diverses possibilitats del diàleg entre el Dret i l'Urbanisme per a la construcció d'un discurs jurídic sensibilitzat per la realitat i nodrit per altres àrees del coneixement, com a forma d'aconseguir l'eficàcia social de la norma en el sentit del dret a la ciutat. Tant la concepció del sistema jurídic com de l ‘Urbanisme es van fundar en la mateixa matriu moderna que avui es veu esgotada i obre nous camins per a la mediació dels conflictes que conformen la societat actual. Entès que l'aspiració per ciutats més plurals, justes i democràtiques passa necessàriament pel reconeixement i per la legitimitat social de la norma, la participació és component indispensable. La tasca es presenta especialment complexa, ja que els actors polítics i econòmics segueixen fortament arrelats a la ideologia moderna capitalista en una constant col•lisió de models, pensaments i projectes. Donar nous sentits a les construccions normatives i la seva efectivitat, és una de les alternatives possibles atesa la gran contradicció d'aquest segle. Suposa, per tant, a més d'identificar conflictes i qüestionar models, obrir espai per a canvis paradigmàtics, especialment en el camp del dret urbanístic. Sent així, Barcelona i el seu espai costaner van ser escollits com a cas de referència per presentar importants elements d'anàlisi. La planificació urbanística coneguda com a model Barcelona cap a la configuració de la ciutat com a seu dels Jocs Olímpics de 1992, i el seu actual context de ciutat capitalista de patró neolliberal, permeten la reflexió sobre els actuals fenòmens urbans presents al seu territori.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados