Aplicabilitat clínica de les tècniques de detecció in vitro de l’interferó-gamma en la infecció i la malaltia tuberculosa

• Autores: Maria Luiza De Souza Galvao
• Directores de la Tesis: José Antonio Domínguez Benítez (dir. tes.), J. Ruiz Manzano (dir. tes.), María de las Nieves Altet Gómez (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2015
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Jaume Ferrer Sancho (presid.), Julià González Martin (secret.), Tomás Pérez Porcuna (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Medicina interna
      • Enfermedades infecciosas
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TESEO  DDD 
• Resumen

  • Les tècniques dels IGRAs (Interferon-gamma release assays) Quantiferon-TB Gold in Tube (QFN-G-IT) així com el T-SPOT.TB, quantifiquen la resposta cel·lular immune a través de la detecció de l’ Interferó-gamma (IF-?) produït per les cèl·lules T sensibilitzades prèviament, en resposta a una estimulació in vitro amb antígens específics: l’ESAT-6, CFP-10 i TB7.7, que estan presents al M. tuberculosis complex, però absents en el bacil vacunal BCG i la majoria de les micobactèries no tuberculoses. L’objectiu d’aquesta Tesi Doctoral és comparar la utilitat clínica d’aquestes tècniques amb la prova de la tuberculina (PT) en diferents situacions. 1er Estudi: Avaluar la positivitat del QFN-G-IT i el T-SPOT.TB en adults amb Tuberculosi (TB) activa. La sensibilitat global en els casos amb confirmació microbiològica va ser del 75,9% utilitzant T-SPOT.TB i del 58,2% amb QFN-G-IT. En els pacients inclosos en l'inici del tractament, la sensibilitat per a T-SPOT.TB va ser del 83,3% i del 69,4% per QFN-G-IT. Per contra, en els pacients avaluats durant el tractament, la sensibilitat va ser del 69,8% per a T-SPOT.TB i 48,8% per QFN-G-IT. 2n Estudi: Avaluar els IGRAs i la PT en el diagnòstic de la Infecció Tuberculosa (IT) en nens reclutats en estudis de contacte i cribratges de salut públics. La concordança entre la PT i els IGRAs va ser alta en els nens no vacunats amb BCG. Les variables associades amb resultats discordants van ser: pertànyer al grup de cribratge (OR ajustada = 6,9; 95% CI = 3.4-14.4; p <0,001); ser vacunats amb BCG (OR ajustada = 10,1; IC del 95% = 3.3-30.9; p <0,001); i PT entre 5-9 mm (OR ajustada = 10,4; IC del 95% = 3.5-31.1; p <0,001). En 6 dels 12 nens no vacunats amb BCG que presentaven una PT entre 5 i 9 mm i ambdós IGRAs negatius, la detecció de cèl·lules T sensibilitzades contra Mycobacterium avium va ser positiva. 3r Estudi: Investigar el paper de l’ambient i dels factors de risc de l'hoste per a la IT en els estudis de contactes amb TB pulmonar bacil·lífera. La concordança entre IGRAs i PT va ser lleu, especialment en vacunats amb BCG, mentre entre IGRAs va ser substancial i independent de la presència de vacuna. Vam detectar una major quantitat de cèl·lules T responedores a l’estimulació amb CFP-10 (p =0.029) i l’ESAT6/CFP10 (p = 0.042) i una major quantitat d’IF-? alliberat (p = 0.015) en els contactes adults amb > 6 h en comparació amb els de < 6 hores d'exposició . L'amuntegament no es va associar amb la positivitat de cap de les proves. La positivitat de la PT no es va correlacionar amb els factors de risc estudiats: tos, retard diagnòstic; mida de l'habitació; amuntegament. Tanmateix, ambdós IGRAs van mostrar una associació significativa amb la presència de tos i la mida de l'habitació. En resum, els resultats de tots els estudis presentats en aquesta Tesi Doctoral mostren que els nous mètodes de laboratori basats en la detecció de d’IF, poden ajudar en la pràctica clínica diària en el diagnòstic de la TB, tant en la Malaltia, com en la Infecció. Encara que no són capaços de distingir entre la Tuberculosi latent i activa, tenen utilitat com a mètode complementari per al diagnòstic de la Malaltia activa, i com la principal eina en el maneig dels estudis de contactes, tant en nens com en adults.