Integración de conocimiento en la subcontratación estratégica de diseño de producto

• Autores: Pablo Alberto Genovese
• Directores de la Tesis: Carles Riba i Romeva (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ( España ) en 2013
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Joan Vivancos Calvet (presid.), Joan Roca (secret.), Carlos Vila Pastor (voc.)
• Materias:
  • Ciencias tecnológicas
    • Tecnología e ingeniería mecánicas
      • Diseño de maquinas
  • Ciencias económicas
    • Economía del cambio tecnológico
      • Innovación tecnológica
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • La motivació d'aquesta tesi és entendre com pot ser gestionada la integració de coneixement en projectes de subcontractació estratègica de disseny de producte. Una participació activa de l'empresa durant la realització de les tasques de disseny (definició de paràmetres de disseny i definició de regles de disseny) li permet créixer en coneixement, però ha de minimitzar els problemes de fugida de coneixement i dependència de proveïdors. El model proposat parteix de caracteritzar les tasques de disseny en funció la complexitat del coneixement i les interdependències de les tasques inter-organitzacionals, s'analitza l'adequació i factibilitat d'ús dels mecanismes d'integració de coneixement i mecanismes de control en la subcontractació de disseny de producte. Trobant que, pel que fa a la definició de les regles de disseny dinàmiques, l'anàlisi suggereix que la tasca estaria caracteritzada per una complexitat dinàmica. On la realització en forma conjunta entre l'empresa i el subcontractat estaria caracteritzada per una acció col · lectiva intensiva i una transacció recíproca. Per això, el mecanisme d'integració de coneixement utilitzat tendiria a ser el grup de resolució de problemes i presa de decisions, i els mecanismes de control tendirien a estar orientats a les competències, valors, creences i límits. En canvi, per a la definició dels paràmetres de disseny, l'anàlisi suggereix la tasca estaria caracteritzada per una complexitat estàtica. On la realització en forma conjunta entre l'empresa i el subcontractat estaria caracteritzada per una acció col·lectiva compartida i una transacció seqüencial. Per això, els mecanismes d'integració de coneixement utilitzats tendirien a ser la seqüenciació d'activitats, les regles de disseny estàtiques i la comunicació i procediments. Els mecanismes de control tendirien a estar orientats al comportament, al resultat i límits. Per dur a terme la integració de coneixement entre els dissenyadors i l'arquitecte de producte, el mecanisme d'integració de coneixement utilitzat entre aquests equips tendiria a ser grup de resolució de problemes i presa de decisions. I el control tendiria a realitzar-se per mitjà de sistemes interactius de control. L'evidència recollida, a través d'un estudi de cas en dues col·laboracions universitat-empresa, ha confirmat el model proposat.