Estudi del dolor múscul-esquelètic en dos categories diferenciades de pacients amb lupus eritematós sistèmic sense signes inflamatoris a l’exploració física: artro-miàlgies generalitzades i artràlgies inflamatòries a mans
- Autores: Vicenç Torrente Segarra
- Directores de la Tesis: Albert Selva O'Callaghan (dir. tes.), Jordi Carbonell Abelló (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2015
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Vicent Fonollosa Pla (presid.), Joan Miquel Nolla Sole (secret.), Juan José de Agustín de Oro (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
En aquesta Tesi Doctoral he analitzat diferents manifestacions múscul-esquelètiques que sovint manifesten els pacients amb Lupus Eritematós Sistèmic, en una àrea metropolitana Mediterrània. Per una banda hem estudiat als pacients amb símptomes de dolor osteoarticular generalitzat, i per una altra banda hem estudiat als pacients amb dolor articular a mans de ritme inflamatori. Tant en un grup de pacients com en l’altre, l’exploració física no mostrava signes inflamatoris suggestius d’activitat de la malaltia lúpica. En primer lloc, l’estudi d’artromiàlgies generalitzades (compatible amb fibromiàlgia) en pacients amb Lupus Eritematós Sistèmic planteja els següents objectius: a) establir la prevalença de clínica compatible amb fibromiàlgia, i de clínica suggestiva d’ansietat i de depressió; b) establir-ne la relació entre ells; c) demostrar l’absència de relació amb l’activitat de la malaltia lúpica, i avaluar-ne la percepció de qualitat de vida i discapacitat associades. En segon lloc, l’estudi de les artràlgies inflamatòries a mans en pacients amb Lupus Eritematós Sistèmic em plantejà els objectius següents: a) establir la relació entre la presència d’artràlgies inflamatòries i la presència d’alteracions inflamatòries a nivell ecogràfic; b) descriure’n les troballes; c) demostrar-ne l’associació amb l’activitat de la malaltia lúpica, i avaluar-ne la percepció de qualitat de vida i discapacitat associades. La metodologia emprada va ser similar en ambdós treballs. A partir d’una població de pacients amb Lupus Eritematós Sistèmic, vam definir els criteris d’inclusió en funció de la simptomatologia a estudi. En tots els participants, inclosos consecutivament, se’ls va realitzar l’anamnesi i l’exploració física acurades, se’ls van realitzar qüestionaris d’activitat, qualitat de vida, discapacitat, ansietat i depressió, se’ls practicaren anàlisis rutinaris amb les principals mesures d’activitat, i se’ls van avaluar ecogràficament les articulacions de les mans (en el segon treball). Totes les dades es van registrar i analitzar posteriorment a la recollida transversal que es va fer de totes elles en un mateix temps de forma individual, al llarg dels anys 2005 a 2009. El primer treball va comparar la presència de fibromiàlgia entre pacients amb Lupus Eritematós Sistèmic, i posteriorment va analitzar les diferents associacions a estudi, i es van comparar amb els pacients que no presentaven fibromiàlgia. En el segon treball es van comparar pacients amb Lupus Eritematós Sistèmic amb artràlgies a mans amb aquells que no les presentaven. Amb tot, es van recollir dades de 84 pacients per al primer treball, i de 58 per al segon, que han estat publicades en dos articles científics de revistes de l’àrea de la Reumatologia. Les conclusions a les que he arribat són les següents: En pacients amb Lupus Eritematós Sistèmic, la prevalença de Fibromiàlgia és del 35.7%, la d’Ansietat del 35.7% i la de Depressió del 19%. S’estableix una relació entre la presència de Fibromiàlgia i la d’Ansietat i/o Depressió, sense observar relació amb una major activitat de la malaltia lúpica, produint una pitjor percepció de la qualitat de vida tant en el seu domini físic com en el mental. En pacients amb Lupus Eritematós Sistèmic hem observat una relació entre la presència d’artràlgies inflamatòries i rigidesa matutina a articulacions de les mans i la presència d’alteracions ecogràfiques, fins al 71.4% d’aquests pacients, essent-ne les més freqüents: tenosinovitis de d’extensors, vessament a l’articulació ràdio-carpiana, senyal Doppler positiva, sinovitis a l’articulació ràdio-carpiana, vessament a articulacions metacarp-falàngiques, vessament a articulacions interfalàngiques proximals, tenosinovitis de flexors. Aquestes alteracions s’associen a la presència de major activitat lúpica, produint una pitjor percepció de la qualitat de vida en el seu domini físic, però no en el mental, i produint una tendència a presentar major discapacitat.
