Resumen de El tacte educatiu. Bases per a una proposta de formació
La tesi doctoral titulada El tacte educatiu. Bases per a una proposta de formació, suposa una important aportació a la recerca teòrica sobre el tacte pedagògic, així com sobre les possibilitats de la seva aplicació en l’àmbit de la formació inicial dels mestres. En els darrers anys la qüestió del tacte i, en especial, la contribució del reconegut pedagog holandès Max van Manen, ha estat tractada per diversos especialistes en teoria de la l’educació, així com a reunions i simposis diversos. Tanmateix, mai s’havia estudiat quines eren les fonts teòriques de l’obra de Van Manen, per veure si realment la seva és una aportació original. La present tesi mostra com la qüestió del tacte educatiu té les seves arrels en l’Ètica a Nicòmac d’Aristòtil, la lliçó inaugural que Herbart fa l’any 1802 a la Universitat de Göttingen, l’obra Padagögic Takt de Jakob Muth i, més concretament, en l’actualització que Hans-Georg Gadamer fa de l’Ètica a Nicòmac a través del seu mestre Martin Heidegger. Al mateix temps, la tesi aprofundeix no només la base filosòfica del tacte educatiu sinó també en l’estrictament pedagògica. Per això aporta la traducció d’un manuscrit de Herbart que es troba a la Universitat de Göttingen, així com l’obra de Muth que es citada per Max van Manen. La conclusió de l’estudi de tots aquests textos, mai fins ara traduïts al català ni al castellà, així com de la primera part d’aquesta recerca és que l’obra pedagògica de Van Manen no és ni molt menys original, sinó que beu de les fonts esmentades. En la segona part de la tesi s’aborda la qüestió de la formació del tacte i, per això, hi ha un treball de camp —amb la metodologia de l’entrevista etnogràfica—, a diversos especialistes en el món de les arts plàstiques, la música i la poesia. La tesi d’aquesta segona part de la recerca és que només es pot abordar una formació del tacte en l’educació inicial dels mestres si prenem com a model el món de “l’art” i abandonem el món de la “tècnica”. Una de les originalitats de la tesi i, en especial, d’aquesta segona part és la presentació de les idees en base a una escala musical, en la que la nota “la”, sense ser la més important, és la que permet afinar els “instruments”. Això fa que es demani un canvi de perspectiva en la formació de mestres i no només s’utilitzi l’art i la literatura com una eina didàctica, sinó com una perspectiva pedagògica. La tesi ajuda a repensar la formació inicial dels mestres a partir de les aportacions de les arts, el cinema i la música, així com també la literatura en vistes a replantejar el currículum de les facultats d’educació a partir d’algunes de les propostes d’aquesta tesi. Finalment, el que motiva l’oportunitat de la lectura d’aquesta tesi és la necessitat d’oferir en la formació inicial dels mestres una nova visió de la seva feina des de la perspectiva del tacte i no només de les “tàctiques”, que són, en aquest moment, el nucli al voltant del que majoritàriament es construeixen els currículums i els plans de formació.
