Ir al contenido

Dialnet


Pau Audouard, fotògraf "retratista" de Barcelona. De la reputació a l’oblit (1856-1918)

  • Autores: Nuria Fernandez Rius
  • Directores de la Tesis: Teresa-M. Sala (dir. tes.)
  • Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2011
  • Idioma: catalán
  • Materias:
  • Enlaces
  • Resumen
    • La recerca que presentem a continuació, Pau Audouard, un fotògraf “retratista” de Barcelona. De la reputació a l’oblit (1856-1918), té un objectiu triàdic. Per una banda, estudiar, amb caràcter monogràfic, la trajectòria professional de Pau Audouard, considerat per la historiografia fotogràfica moderna un dels professionals d’aquest àmbit més destacats de Barcelona, en el context cultural del Modernisme. Per l’altra, i entenent el cas d’Audouard com un paradigma d’anàlisi, la recerca pretén analitzar els processos que van intervenir en la construcció identitària del nou professional de la imatge, el retratista fotogràfic, i les múltiples estratègies de singularització seguides per aquest amb la voluntat de legitimar la seva activitat en termes socio-econòmics i artístics. Finalment, resseguint la curva d’ascens i ocàs traçada pel propi Pau Audouard, volem aproximar un marc cronològic rigorós per entendre els diferents estrats generacionals del negoci fotogràfic a Barcelona, des dels seus inicis a la dècada de 1840, amb què delimitar la producció fotogràfica que s’ha vingut a anomenar del segle XIX però que, malgrat el seu origen vuitcentista, s’estén en la primera dècada del 1900 fins a ramificar-se en els nous gèneres fotogràfics moderns del segle XX com la fotografia artística, el fotoperiodisme o la fotografia documental i, en un extrem, el cinema. Des que a la dècada de 1980 es va començar a escriure una història de la fotografia a Catalunya, dins d’un marc historiogràfic més ampli d’àmbit internacional en el context del 150è aniversari de la presentació oficial del daguerreotip a França, Pau Audouard ha estat considerat un dels més grans fotògrafs de Barcelona del darrer quart del segle XIX i primera dècada del XX. La conservació, actualment, de nombrosos àlbums fotogràfics i retrats en els fons d’algunes institucions culturals de referència com la Biblioteca Nacional d’Espanya, la Biblioteca de Catalunya, l’Arxiu Nacional de Catalunya o l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, de la mateixa manera que en col•leccions d’entitats com la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, l’Institut Amatller d’Art Hispànic, la Casa-Museu Joan Maragall, el Museu de la Música o l’Institut del Teatre, per citar-ne només unes poques, així com en multitud de col•leccions particulars, han avalat aquesta dimensió patrimonial del fotògraf. No en va, de manera prèvia a l’excepcionalitat trobem la norma i, en aquest sentit, la trajectòria professional d’Audouard és una bona prova del camí de legitimació que van procurar molts altres fotògrafs coetanis a ell, empesos per l’efervescència, tant econòmica com cultural, que va viure Barcelona des de la dècada de 1870 i fins a catalitzar en els anys del Modernisme. Audouard, el Sarony de Barcelona tal i com el va qualificar l’historiador Lee Fontanella en el seu llibre La fotografía en España hasta 1900, no va ser un fotògraf al marge ni tampoc singular per produir una fotografia avançada al seu temps ni molt menys allunyada del mercat. Pau Audouard va ser, pel contrari, un fotògraf que va assolir l’excel•lència des de dins mateix del grup dels retratistes, és a dir aquells primers fotògrafs professionals de Barcelona que van tenir en l’elaboració del retrat i en la galeria fotogràfica la seva activitat econòmica i el seu espai d’acció principals. Com a objecte d’estudi d’Audouard respon a la voluntat de poder retratar el retratista, el seu perfil professional i les múltiples estratègies seguides per tal d’assolir un nou règim social i artístic que, evidentment, no tots els fotògrafs de la ciutat van aconseguir. Pau Audouard, com també va ser el cas d’Emilio Fernández Napoleon, és l’extrem d’una línia d’ascens formada per diferents nivells i en què interactuen múltiples variables.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno