Resumen de Validació de radiofàrmacs pet per al seu ús en humans
La tomografia per emissió de positrons (PET) és una tècnica d'imatge no invasiva que permet obtenir imatges quantitatives i tridimensionals dels processos biològics i farmacològics en l’organisme. Portar a terme un estudi PET implica l’administració intravenosa d’un radiofàrmac (RF) i l’obtenció de les imatges mitjançant un tomògraf PET. La PET està essent utilitzada en la pràctica clínica per al diagnòstic de diverses malalties com el càncer, la malaltia d’Alzheimer, el Parkinson i l'esquizofrènia, entre d’altres, i també en la investigació pre-clínica i clínica, tant per agilitzar els assaigs clínics amb noves molècules, com per a la recerca translacional. Segons dades del National Institutes of Health només un 8,7% d’estudis PET realitzats en animals passen a realitzar-se en humans. Això es deu 1) a la pròpia limitació en el trasllat dels estudis d’animals a humans i 2) al cost i a les dificultats associades per aconseguir l’autorització d’ús dels radiofàrmacs PET. Els RFs són considerats medicaments i com a tals han de ser fabricats conforme a les Normes de Correcta Fabricació i el seu ús ha de ser aprovat per les autoritats sanitàries competents. Això fa que la seva fabricació sigui costosa i tingui la dificultat associada de ser fabricats segons una normativa i guies poc adaptades a les característiques intrínseques dels RFs PET com és la seva curta semivida, de l’ordre de minuts. L’objectiu d’aquesta tesi és establir unes pautes en el marc de la validació dels mètodes analítics dels RFs PET per tal de poder complir amb la normativa vigent i/o en el cas de mancança de normativa orientar i contribuir a agilitzar els tràmits d’autorització. Per portar a terme aquesta tesi, es desenvolupa l’exemple de dos RFs marcats amb isòtops diferents: 11C-PIB, marcador de dipòsit de plaques amiloides en el diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer, i 18F-FMISO, marcador d’hipòxia tissular en el tractament del càncer. Al llarg del treball es defineixen les especificacions i es validen els mètodes analítics per cadascun dels RFs. Posteriorment aquests mètodes s’apliquen tant en la validació de procés com en la determinació de l’estabilitat de 11C-PIB i de 18F-FMISO. Com a resultat final s’aconsegueix disposar d’una part de la documentació necessària per tal de garantir que els RFs d’estudi satisfacin les garanties de qualitat. La metodologia aplicada en el treball es pot extrapolar als RFs PET d’administració parenteral, i per tant, la tesi doctoral contribueix a agilitzar els passos per a obtenir la conformitat de les autoritats sanitàries per tal que els RFs PET puguin ser utilitzats tant en el camp de la investigació com en la pràctica clínica.
