L'estampa i la primera guerra carlina a Catalunya (1833-1840)

• Autores: Laura Corrales Burjalés
• Directores de la Tesis: Rafael Cornudella i Carré (dir. tes.), Antoni Moliner i Prada (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2014
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Francesc Fontbona de Vallescar (presid.), Bonaventura Bassegoda i Hugas (secret.), Jesús Millán García-Varela (voc.)
• Materias:
  • Historia
    • Ciencias auxiliares de la historia
      • Iconografía
  • Ciencias de las artes y las letras
    • Teoría análisis y critica de las bellas artes
      • Dibujo, grabado
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Dialnet Métricas: 5 Citas
• Resumen

  • Aquest estudi pretén establir unes primeres bases per conèixer les qualitats iconogràfiques de les estampes que s’integren en la propaganda dels diferents bàndols enfrontats durant la Primera Guerra Carlina. També hi ha un estudi previ dels impressors, llibreters, editors i artífexs (dibuixants, gravadors i litògrafs) que van participar directa o indirectament en la creació, impressió i edició d'estampes de caire polític. Aquest treball, però, se centra principalment en aquell material gràfic –realitzat mitjançant les tècniques de gravat i d’estampació– imprès i/o editat a Catalunya en l’interval de 1833 a 1840 i, a més, relacionat directa o indirectament amb les pugnes dinàstiques i ideològiques constitutives del conflicte. Es tracta, primer de tot, de reunir en un catàleg aquelles obres gràfiques impreses que estiguin al nostre abast i que, d’acord amb les característiques anteriorment mencionades, facin palesa de l’heterogeneïtat de temes i gèneres d’estampa que van sorgir d’escoles d’art, tallers locals i impremtes del territori català. Així, doncs, el propòsit de L’estampa i la Primera Guerra Carlina a Catalunya (1833-1840) és explicar el conflicte que enfrontà defensors d'Isabel II i partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i, en paral·lel, les pugnes entre liberals i defensors de les antigues institucions, a partir d’una lectura minuciosa, lògicament interpretativa, de totes aquelles imatges sorgides dels diferents bàndols acarats, posant especial atenció a les imatges sincròniques a la guerra, aquelles que responen a temes d’actualitat i que, a diferència de les imatges realitzades pels vencedors acabada la guerra, reflecteixen de manera més indeliberada les disputes sorgides arran dels diferents episodis bèl·lics, polítics i socials.