Interacció dels derivats amfetamínics amb els receptors nicotínics: Aspectes moleculars i funcionals

• Autores: Sara García Ratés
• Directores de la Tesis: Elena Escubedo Rafa (dir. tes.), David Pubill Sánchez (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2011
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Joan Maria Llobet Mallafré (presid.), Mercé Pallás Liberia (secret.), Francisco Javier Sureda Batlle (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Farmacodinámica
      • Mecanismos de acción de los medicamentos
    • Farmacología
      • Psicofarmacología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB 
• Resumen

  • En treballs anteriors del nostre grup de recerca es va demostrar que l’antagonista específic del receptor nicotínic ?7, metillicaconitina (MLA), inhibia in vitro la producció d’espècies reactives d’oxigen (EROS) i protegia de la neurotoxicitat in vivo induïda per metamfetamina (METH) i per la 3,4-metilendioxi-N-metamfetamina (MDMA). En aquesta tesi, es descriu un nou mecanisme d’acció dels derivats amfetamínics. Mitjançant assajos de fixació de radiolligands, es va comprovar que ambdós derivats amfetamínics competien amb els radiolligands específics dels receptors nicotínics ?7 ([3H]Metillicaconitina), i dels heteromèrics ([3H]Epibatidina), el que indicava que en les cèl•lules PC12, el nostre model experimental, i també en una preparació de cervell total de ratolí, aquestes substàncies interaccionaven directament amb els receptors nicotínics. L’MDMA mostrava més afinitat per ambdós subtipus de receptors. Està descrit que el tractament crònic amb nicotina provoca un augment en la densitat de receptors nicotínics tan in vivo com in vitro en cèl•lules PC12. Ambdós derivats amfetamínics van provocar una regulació a l’alça dels dos subtipus de receptors ja a les 6 hores de pretractament. A la vegada, in vivo, l’MDMA i la Nicotina van provocar la regulació a l’alça que va ser potenciada per la seva associació en determinades zones cerebrals on s’expressen cada subtipus de nAChR. De l’estudi dels mecanismes implicats en aquesta regulació a l’alça, mitjançant inhibidors a diferents nivells, es va concluir que, igual com passa amb la nicotina, es produeixen a nivell postraduccional. A nivell funcional, vam determinar que aquests derivats amfetamínics eren capaços d’activar els receptors nicotínics i, d’acord amb les hipòtesis de treballs anteriors, induir una entrada de calci i de sodi que podria estar implicada en els esdeveniments que comportarien la seva neurotoxicitat. Per una banda, l’MDMA i la METH es van comportar com agonistes parcials dels nAChR ?7 induïnt un increment de Ca2+ citosòlic. Per altra banda, l’MDMA es va comportar com antagonista dels nAChR heteromèrics i la METH com agonista parcial induint l’entrada de Na+ de la mateixa manera, el qual explicaria diferències a nivell de dependència, ja que els nAChR ?4?2 estan implicats en la via mesolímbica o de recompensa. Paral•lelament a l’increment de fixació de radiolligands, es va determinar que la preincubació amb MDMA indueix un increment en la resposta per activació de receptors nicotínics, demostrant que l’ MDMA també indueix regulació a l’alça funcional. Alhora, es va observar que la preincubació de les cèl•lules durant 24 hores amb MDMA dona lloc a un increment perllongat dels nivells basals de Ca2+, el qual indica que l’MDMA inhibeix la desensibilització dels receptors i fa que entri calci durant un temps més llarg. Aquesta entrada persistent podria estar implicada en fenòmens de neurotoxicitat ja que va seguida de l’activació de vies dependents de calci com la calpaïna i la caspasa-3.