Història de vida dels objectes.Aportacions del mètode biogràfic als estudis culturals del disseny: història de vida de la batedora elèctrica de braç
- Autores: Rosa Povedano i Ferré
- Directores de la Tesis: Anna Calvera (dir. tes.), Joan Josep Pujadas Muñoz (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2008
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Jesús Contreras Hernandez (presid.), Joan Prat i Carós (secret.), Maria del Ripoll Freixa Serra (voc.), J.M. Martí Font (voc.), Julier Guy (voc.)
- Programa de doctorado: ANTROPOLOGIA URBANA
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Aquesta recerca pretén emprar una aproximació per estudiar els recorreguts vitals d'algunes persones utilitzada freqüentment en antropologia social i cultural -i d'altres disciplines- anomenada mètode biogràfic; i aplicar-la als objectes que ens rodejen per abordar la biografia de les coses o dels artefactes. El principal repte metodològic que suposa aquest plantejament consisteix a fer una adaptació laboriosa que ens permeti discernir quines són les etapes de "vida" d'un objecte que defineixen el seu decurs vital. Les experiències que comparteixen les persones amb els objectes es poden catalogar en moltes categories. No és igual la relació que estableix un mateix artefacte amb un obrer de la cadena de muntatge, un venedor d'aquell producte, un publicista a qui n'encarreguen la campanya, un consumidor que el compra, un col·leccionista, o un antiquari, per citar-ne alguns. Per això podem afirmar que un objecte té tantes històries de vida com persones hi han mantingut alguna relació o experiència. I amb els testimonis de totes aquestes persones, un mateix objecte pot esdevenir una eina de coneixement i apropament a la cultura d'una riquesa incomparable.Per confeccionar un estudi de cas d'aplicació del mètode biogràfic als objectes he triat la batedora elèctrica de braç, un aparell prou popular a la cultura culinària catalana. També cal destacar que és un electrodomèstic que fa molts anys que no ha experimentat canvis tipològics malgrat les transformacions d'escenari econòmic, social i cultural que han tingut lloc des que va aparèixer.L'objectiu principal que m'he plantejat a l'inici de la recerca ha estat confrontar els discursos dels diferents testimonis amb els paradigmes teòrics de la tradició del disseny, entesa aquesta com activitat projectual que pretén produïr artefactes d'ús massiu a partir dels processos industrials. Però a mida que he anat aprofondint en aquest estudi m'he adonat que l'adaptació del mètode biogràfic als objectes pot propiciar no només l'exploració dels tipus de relacions que establim amb els objectes per als estudis de disseny sinó que també ens permet elaborar un estudi referencial del context social i cultural molt profitós. Quant a l'aplicació pràctica d'aquest tipus d'estudi i continuació de la recerca, crec que és també un repte interessant analitzar la informació aconseguida i valorar com aquesta pot revertir posteriorment en el procés de disseny i quins resultats poden ésser incorporats a un nou procés metodològic per dissenyar un altre petit electrodomèstic d'iguals o semblants característiques.
