Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de Ús de l'oli vegetal cru com a biocarburant per autoconsum agrícola: avaluació de la sostenibilitat del sistema a Catalunya

Grau Baquero Armans

  • La introducció de la colza en la rotació de conreus i la producció i ús d’oli vegetal cru (OVC) com a biocarburant per autoconsum agrícola presenten alguns avantatges respecte al sistema tradicional de conreu de la Catalunya central, com una major productivitat i la capacitat d’autoabastament de combustible. El principal objectiu d’aquesta tesi és estudiar la viabilitat ambiental i econòmica de l’autoconsum d’oli vegetal cru en una explotació agrícola. També es planteja l’avaluació social mitjançant la metodologia de l’anàlisi de cicle de vida. A partir de les dades recopilades es defineix un model agrícola parametritzat, essent el camp el principal element i tenint en compte els fluxos d’entrada i sortida del mateix i dels processos que el complementen. Aquest model permet avaluar diferents escenaris de producció, que inclouen la rotació tradicional (blat, ordi i guaret), la rotació actual (blat i ordi) i la rotació proposada (colza, blat i ordi). Addicionalment el model també té en compte el processat de la llavor i l’ús de dièsel o oli vegetal com a carburants en la maquinària agrícola. Cal remarcar que el model proposat no pretén produir OVC com a substitut del dièsel per al transport, sinó que brinda la possibilitat de produir el combustible que es consumeix en una explotació usant una part de les terres conreades. En el context d’aquest model es realitza un estudi del processat mecànic de la colza per l’obtenció d’oli vegetal i un estudi sobre la seva adequació per ser usat com a carburant. Primer s’analitza l’índex d’acidesa en funció de la temperatura de premsat per determinar el punt òptim de treball. Seguidament, a partir del contingut en fòsfor s’estudien els processos de post-tractament de l’oli obtingut (filtrat i desgomat). L’anàlisi de cicle de vida (ACV) és la metodologia emprada per avaluar el model en les tres branques de la sostenibilitat (ambiental, econòmica i social). Aquesta metodologia permet estudiar processos productius de manera exhaustiva i avaluar-los de forma quantitativa. Es duu a terme una ACV ambiental seguint la metodologia ja desenvolupada i es realitza una ACV econòmica a partir de la guia vigent, tot i no existir normativa específica com en el cas de l’ACV ambiental. La metodologia de l’ACV social encara es troba en els seus inicis i per tant, tot i que es detalla com s’ha de realitzar, l’ACV social del model proposat no es pot completar. L’avaluació ambiental del model mostra certa preferència per l’ús de l’OVC en front al dièsel, tot i que encara queda camí per optimitzar i ajustar els motors tèrmics on s’ha d’utilitzar l’OVC per ajustar-ne les emissions. El rendiment de la fase de premsat i l’origen de l’electricitat consumida també són punts que tenen una gran influència en els resultats. Aquests factors són clau per obtenir en el futur una reducció important dels impactes ambientals. A partir de l’avaluació econòmica es detecta un clar interès econòmic per introduir la colza en la rotació de conreus actual. Per altra banda, el processat de la colza i l’ús de l’OVC representen econòmicament una petita disminució en el benefici (8,0%). Aquesta diferència queda reduïda a menys de la meitat si el dièsel agrícola no es subvenciona i es tenen en compte les emissions de CO2 segons el mercat del carboni. Aquestes improbables mesures polítiques poden afavorir un major rendiment econòmic del model proposat. Per altra banda, el model proporciona una menor dependència en front a les variacions del preu de mercat del dièsel. Finalment, en el context de desenvolupament actual de la metodologia d’avaluació social, es defineixen nous indicadors i es planteja el càlcul d’una categoria d’impacte social a partir del càlcul dels seus corresponents indicadors. Per a futurs estudis seria interessant disposar d’una metodologia d’ACV social ben desenvolupada per poder avaluar el model proposat enfront a l’actual, ja que és en la part social on s’intueixen les majors diferències entre els dos sistemes estudiats.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus