Estudi de susceptibilitat per la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica d’una població fumadora. Lluita contra l’infradiagnòstic des de l’Atenció Primària

• Autores: Montserrat Llordés Llordés
• Directores de la Tesis: Josep Morera Prat (dir. tes.), Josep Lluis Heredia Budó (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2011
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Jaume Ferrer Sancho (presid.), Joan Escarrabill Sanglas (secret.), Pedro José Almagro Mena (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Epidemiología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD  TESEO 
• Resumen

  • La malaltia pulmonar obstructiva crònica ( MPOC ) caracteritzada per la presència d’ obstrucció crònica i poc reversible del flux aeri, és una malaltia prevenible i tractable. L’ etiologia més freqüent en el nostre medi és el tabac. És causa freqüent de morbi mortalitat i una important causa de ingrés hospitalari en la nostra àrea, sent en la fase final quan la malaltia genera més despesa al sistema sanitari. No totes les persones fumadores acaben desenvolupant MPOC, cal una susceptibilitat genètica i la concurrència d’ una sèrie de factors afavoridors ( paquets-any acumulats, envelliment, exposició laboral o ambiental a tòxics respiratoris...) Es coneguda en la literatura l’ existència d’ un infradiagnòstic de la malaltia, en part per la desconeixença de la importància de determinats símptomes per part de la població i en part perquè els professionals no busquem prou la malaltia. Una base important en la lluita contra la malaltia és la detecció precoç. Per tal de tenir ben estudiada a la nostra població i mirar de frenar el creixement de la MPOC, vam decidir fer un estudi de cribratge, en l’ àmbit de l’ atenció primària , en la població més susceptible de tenir la malaltia , realitzant una enquesta validada de símptomes respiratoris i exposició laboral i una espirometria a totes les persones del CAP majors o iguals a 45 anys ( en l’ any 2006) que en la seva història informatitzada constaven com a fumadors i exfumadors. El fet de fer l’ espirometria en el CAP va facilitar la participació dels pacients, per la proximitat, en especial en adaptar-nos als seus horaris. La realització de les espirometries per personal del servei de Neumologia en el CAP, habituat a fer les proves, va assegurar un alt percentatge d’ espirometries correctament realitzades. L’ estudi va permetre detectar errors diagnòstics, corroborar diagnòstics de MPOC existents i diagnosticar de MPOC a persones que fins ara no es coneixien afectades de la malaltia, evitant el sobrediagnòstic d’ asmàtics fumadors com a pacients amb MPOC gràcies a la utilització de tractament amb beta-2 i corticoides inhalats durant 4 setmanes. Vam poder conèixer la susceptibilitat de la nostra població fumadora a patir la malaltia. En el treball utilitzarem com a sinònims susceptibilitat per desenvolupar MPOC i prevalença en exposats a tabac. També el grau d’ infradiagnòstic, determinar altres factors de risc per la MPOC diferents de l’ edat i els paquets-any , com són l’ exposició laboral, el dèficit d’ alfa-1 antitripsina i la presència de patologia cardiovascular. Vam determinar quins eren els símptomes respiratoris que s’ associaven amb més freqüència amb el patró d’ obstrucció parcialment irreversible. L’ estudi va demostrar que la patologia cardiovascular era més prevalent en els pacients amb MPOC i que la seva presència orientava a pensar que el pacient estava afectat de MPOC ( tenir PCV augmentava 1,7 vegades la susceptibilitat). També es va concloure que la MPOC era un factor de risc independent per l’ existència de patologia cardiovascular, com ho són el tabac, la hipertensió, la dislipèmia... L’ estudi ens va permetre fer una validació externa d’ un qüestionari de cribratge per MPOC en exposats a tabac, en l’ àmbit de l’ Atenció Primària , basat en l’ edat, els paquets-any, el IMC i uns pocs símptomes, realitzat per Price i col·laboradors, que ens va semblar d’ una gran utilitat per la seva simplicitat i sensibilitat. En analitzar els resultats del nostre estudi, per establir l’ associació entre la MPOC i els diferents paràmetres avaluats i evitar variables confusores, vam identificar variables molt similars a les que contenia el qüestionari de Price, als que vam incorporar l’ existència d’ antecedent d’ exposició laboral de risc i de tenir patologia cardiovascular. Amb aquest nou model de qüestionari afinàvem molt més en el cribratge de la MPOC en els nostres pacients exposats al tabac, permetent-nos detectar a aquells que tenen més susceptibilitat per desenvolupar la malaltia.