The European Union’s policies to curtail the trade in natural resources that fund armed conflicts
- Autores: Martijn C. Vlaskamp
- Directores de la Tesis: Esther Barbé (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2014
- Idioma: inglés
- Tribunal Calificador de la Tesis: Karlos Pérez Alonso de Armiño (presid.), Oriol Costa Fernández (secret.), Marta Iñiguez de Heredia (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
Durant els últims 15 els recursos naturals que financen recursos armats han rebut una creixent atenció per part de la investigació acadèmica. La Unió Europea (UE) també ha reconegut la problemàtica dels anomenats “recursos de conflicte”, però fins ara li ha mancat un enfocament coherent per afrontar el problema. En alguns casos, la UE ha optat per mesures multilaterals per trencar el vincle entre els recursos naturals i els conflictes, però en altres casos, la Unió ha actuat d'una manera unilateral o no ha actuat en absolut. Aquesta falta de coherència pot semblar sorprenent ja que la UE és percebuda generalment com un ‘campió mundial’ de promoure solucions multilaterals pels problemes globals. La tesi es pregunta per tant: per què en situacions similars relacionades amb els recursos de conflicte la Unió Europa ha optat per polítiques diferents? Per respondre a aquesta pregunta s’ha dissenyat un marc analític que integra factors externs i interns. A nivell extern, en primer lloc s’ha examinat el nivell de suport a les institucions europees i els estats membres de polítiques com la restricció del comerç d’aquests recursos de conflictes. En segon lloc, s’ha estudiat el context mundial per les polítiques d’aquest tipus, utilitzant la conceptualització de les Xarxes Globals de Producció. Les dinàmiques de conflictes, alimentades pels ingressos de l’explotació dels recursos naturals, s’emmarquen en processos més amplis de la globalització econòmica. Aquest marc s’ha aplicat als casos de (I) els diamants i el Procés de Kimberley; (II) la fusta i el Reglament de la Fusta de la UE; i (III) els minerals de la República Democràtica del Congo. A nivell intern, en tots els casos estudiats es pot detectar una complexa interacció entre les consideracions normatives i econòmiques. Com més es poden reconciliar aquestes dues dimensions, més suport té una mesura en l'àmbit de la UE. Però pels resultats finals de les polítiques, el factor determinant és el context global. En primer lloc, perquè la UE es troba en un entorn més advers per a promoure les seves normes dins dels fòrums multilaterals com a conseqüència de l’auge de les economies emergents, reticents a mesures globals vinculants per motius ideacionals i materials. En segon lloc, perquè les normes privades transnacionals, sovint aclamades com una resposta a la “escletxa de la governança mundial”, tenen un impacte més aviat limitat a les Xarxes Globals de Producció. Aquestes normes tenen una certa presència i importància a la UE i altres mercats occidentals, però el seu pes en altres parts de la resta del món és limitat. Com a conseqüència, la UE pren cada vegada més mesures unilaterals. La tesi conclou que l’elecció de les polítiques unilaterals i bilaterals reflecteix un canvi des del suport a qualsevol preu al multilateralisme cap al reconeixement més pragmàtic d’una multipolaritat globalitzada.
