Assaig sobre l'axiologia hindú: els quatre purusârthes. La resposta hindú a la qüestió kantiana sobre què podem esperar de la vida
- Autores: Josep María Duch Plana
- Directores de la Tesis: Joan Prat i Carós (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2010
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Julián Zubimendi Martínez (presid.), Vicente Merlo Lillo (presid.), Jordi Roca i Girona (secret.), Juan Arnau Navarro (voc.), Carles Salazar (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
L’autor planteja una hipòtesi defensada d’una forma transdisciplinar (filosofia, antropologia, sociologia, mitologia, psicologia…). Ens parla, seguint l’estela de Max Scheler i de Max Weber, de la relació entre els quatre valors axiològics índics (els purusârthes) i l’estructura social. Es tracta del dharma (ètica), artha (economia), kâmâ (plaers) i moksha (alliberament espiritual) ben coneguts des de la dinastia Gupta (IV-VI dC.). Ells formen el nucli essencial i l’essencialisme de l’índia eterna –el sanâtana dharma-, que ha crescut a partir de les arrels del període Vèdic i del substrat anterior a la colonització dels aris. Estudiarem els intercanvis culturals entre l’Índia i Occident especialment durant els segles XIX i XX presentant les visions colonials i post colonials des de la mirada de ‘l’efecte pizza’. Presentarem les teories de Max Müller i el neo-hinduisme bastit per Swami Vivekananda, la Teosofia d’Helena Blavatsky i d’Annie Besant i la majestuosa figura d’en Mahâtma Gandhi. Aquest treball ens ajudarà a entendre millor l’Índia. El seu estudi ens ha de permetre confirmar la hipòtesi que l’esperit estructurador dels quatre valors subjauen darrere de les més profundes especificitats de les formes i estructures socials i històriques de la civilització hindú clàssica.
