Representar la nació: història i memòria d'Espanya en la Catalunya Vuitcentista
- Autores: Borja Vilallonga
- Directores de la Tesis: Ricardo García Cárcel (dir. tes.), Christophe Prochasson (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2011
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Borja de Riquer i Permanyer (presid.), Jordi Canal (secret.), Mariano Esteban de Vega (voc.), Juan Pablo Fusi Aizpurua (voc.), Ricardo García Cárcel (voc.), Christophe Prochasson (voc.)
- Materias:
- Enlaces
-
Dialnet Métricas: 1 Cita
- Resumen
La meva tesi doctoral estudia les aportacions de la historiografia en el procés de construcció nacional de l’Espanya vuitcentista. La meva recerca va revelar una divisió entre dos processos distints de construcció de la memòria nacional. El primer és dedicat a la creació d’una narrativa nacionalista en el discurs històric de les elits intel·lectuals catalanes. El segon procés analitza la forta lluita entre liberalisme i catolicisme en la formació del nacionalisme espanyol modern. Durant la meva recerca ambdós processos de nacionalització van significar els debats intel·lectuals més importants de tot el segle. La recerca es basa en juxtaposicions. La intel·lectualitat catalana oferí un projecte nacional alternatiu en definir la nació espanyola a partir de la regió perifèrica a despit del centre polític. Alhora, el catolicisme espanyol s’oposà al projecte liberal per a l’Estat-nació espanyol i construí el seu propi projecte d’Estat-nació modern per a Espanya, dins el marc d’una alternativa catòlica global europea a la modernitat liberal. Aquesta dualitat de lluites, perifèria-centre i liberalisme-catolicisme, és completada amb un enfocament transnacional des dels casos francès i italià i amb un tractament interdisciplinari de la filosofia, teologia, ciència política i sociologia. Diversos esdeveniments històrics de gran rellevància van nodrir la construcció de la història nacional espanyola. Tanmateix, la Guerra de la Independència (1808-1814) va rebre una atenció especial. Aquest moment històric fou emprat per tots els actors involucrats en el procés de construcció nacional. Foy enriquit amb una vasta varietat d’interpretacions que competiren entre elles pel control i monopoli dels fonaments històrics del projecte d’Estat-nació. La intel·lectualitat catalana controlà la interpretació històrica de la Guerra de la Independència a mitjan de segle XIX i oferí el seu propi projecte per liderà Espanya i la seva història. Els intel·lectuals catalans esperaven demostrar la superioritat catalana i la seva espanyolitat mitjançant la història. Víctor Balaguer, Antoni de Bofarull, Víctor Gebhardt, Jaume Balmes, Joan Cortada, Pau Piferrer i Ferran Patxot van ser els més destacats historiadors que participaren en aquest projecte. Oposats al lideratge català de la història nacional espanyola, els historiadors castellans Comte de Toreno, Modesto Lafuente i José Gómez de Arteche, entre d’altres, afaiçonaren la seva interpretació castellana. Reclamaren el lideratge d’Espanya des de Castella. Per entre aquestes faccions, la divisió entre catòlics i liberals fou sempre present. Jaume Balmes, Adolf Blanch i Víctor Gebhardt van ser els historiadors més importants del New Catholicism espanyol, en oposició als liberals, com Toreno, Lafuente, Pi i Margall i Blasco Ibáñez. Els neocatòlics espanyols van desenvolupar una forma consistent de nacionalisme, d’acord amb els patrons del nacionalisme catòlic europeu de l’època a França i Itàlia. Els resultats de la meva tesi doctoral mostren la importància del factor regional en la construcció de la idea històrica de la nació espanyola i de la força dels nacionalistes catòlics en aquest procés. Al final del segle XIX, la crisi nacional de 1898 va erosionar de manera dramàtica el projecte català i contribuí a l’aparició d’un nacionalisme català per entre la intel·lectualitat catalana. Això suposà el naixement del projecte d’Estat-nació català i el començament de la desvinculació d’Espanya i el seu projecte d’Estat-nació.
