Efectes protectors de dues estratègies de control de risc cardiovascular sobre la paret vascular

• Autores: Francesc Xavier Duran Sanmartí
• Directores de la Tesis: Roser Iglesias Coll (dir. tes.), Lina Badimon Maestro (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2010
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Ignasi Ramírez Sunyer (presid.), Ramón Estruch Riba (secret.), Vicenta Llorente Cortés (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de la vida
    • Biología celular
      • Cultivo celular
  • Ciencias médicas
    • Patología
      • Arterioesclerosis
      • Trombosis
    • Farmacodinámica
      • Acción de los medicamentos
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB 
• Resumen

  • Existeix un gran ventall d’estratègies de control de risc cardiovascular. Concretament, es poden diferenciar dos tipus importants, com són les estratègies preventives, com poden ser el control de la dieta, la pràctica d’esport, el tabaquisme, els controls dels nivells de colesterol,…), i les estratègies sobre l’aterotrombosi, concretament les que actuen sobre la trombosi secundària. En aquesta tesi ens centrarem en aquest segon tipus. Aquestes estratègies utilitzen les característiques de molècules específiques (fàrmacs) que actuen sobre enzims i productes reguladors del procés d’evolució de la malaltia i situacions fisiològiques agudes que presenten una simptomatologia associada a una patologia cardiovascular. En el nostre cas ens hem centrat en els efectes antitrombòtics i antiisquèmics d’un fàrmac amb una estructura similar a l’Aspirina, el Triflusal. Així com també en els efectes antiisquèmics d’uns nous donadors d’òxid nítric (NO) selectius per les plaquetes (LA419 i LA816, Lacer). En el primer treball hem demostrat que el tractament amb Aspirina i Triflusal, i el seu principal metabòlit el HTB, són igualment efectius en la reducció de la progressió de trombus desencadenats per trombus residuals sota condicions de flux mitjans i severs en artèries caròtides estenòtiques en el model animal en conill. Els resultats descrits aquí també evidencien que el tractament crònic amb Aspirina i Triflusal a les dosis antitrombòtiques estudiades redueixen en diferent grau fisiològic l’expressió de la COX-2 vascular, mentre que la COX-1 no es veu afectada. A més, el principal metabòlit, el HTB, sembla que preserva l’activitat de la COX-2 endotelial permetent així la síntesi de PGI2 (prostaciclina). Aquesta molècula amb important rol vasculoprotector; un efecte que ha estat apreciat en els últims anys pel què fa als efectes adversos dels inhibidors selectius de la COX-2 en assajos clínics. A més, molts estudis de recerca amb animals han recalcat la importància de la prostaciclina no només en l’homeòstasi trombòtica, com a resposta compensatòria d’un increment de TXA2 (tromboxà A2), sinó també prevenint la progressió de l’aterosclerosi, la hipertensió, la hiperplàsia intimal, i la restenosi. De fet, la inhibició simultània del TXA2 i la PGI2 poden ser una de les raons pels decebedors resultats dels assajos clínics i la situació sobre les dosis “baixes” versus “altes” de l’Aspirina. Una altre molècula important en les estratègies de risc del control cardiovascular és el NO (òxid nítric). Aquesta molècula és de vital importància, juntament amb les anteriorment anomenades prostaciclina i TXA2, per regular el to vascular en l’homeòstasi i per contra partida en condicions fisiopatològiques. A més, també té més efectes sobre les cèl•lules de la paret vascular. Es pot considerar el que s’anomena una molècula amb efectes pleiotròpics. Un d’aquests efectes és la seva regulació sobre les plaquetes en les seves propietats antitrombòtiques i antiisquèmiques. A més, com s’ha descrit en aquesta tesi, actua modulant el cicle cel•lular de les cèl•lules vasculars segons la dosi administrada. La proliferació de les CML (Cèl•lules musculars llises) és bàsica degut a la seva importància durant l’aterogènesi i la remodelació vascular. En aquest estudi hem dilucidat la contribució de tres compostos diferents donadors de NO (LA419, LA816 i GTN) sobre la supervivència de les CML. Hem mostrat que el tractament amb NO exogen in vivo preserva les CML de l’apoptosi mentre que facilita el pas a quiescència de les cèl•lules i així probablement limita la proliferació i posterior migració. Els donadors de NO, doncs, mostren un potencial valuós perfil terapèutic per la prevenció i el tractament de la malaltia coronària i el remodelat vascular.