Maneig farmacològic del dolor agut a urgències. Compendi d’evidències
- Autores: X. Basurto Oña
- Directores de la Tesis: X. Bonfill (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2014
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Josep Eladi Baños i Díez (presid.), María José Martínez Zapata (secret.), Jordi Casademont i Pou (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
Antecedents La cefalàlgia per punció dural i el dolor abdominal de la pancreatitis aguda són dues de les entitats que cursen amb dolor agut presents als serveis d’urgències. Amb excessiva freqüència el maneig del dolor a urgències no és prou satisfactori per al pacient i una de les possibles raons és la manca de coneixement científic existent a mans dels actors implicats. Mètodes S'han portat a terme tres revisions sistemàtiques seguint la metodologia Cochrane amb l'objectiu d'identificar i avaluar els beneficis i riscs dels fàrmacs emprats en la prevenció i tractament el dolor agut. 1) Fàrmacs per a la prevenció de la cefalàlgia per punció dural, 2) Fàrmacs per al tractament de la cefalàlgia per punció dural i 3) Opioides per a la pancreatitis aguda. Resultats 1) En la prevenció de la cefalàlgia per punció dural, la morfina epidural, la cosintropina intravenosa i l’aminofil·lina intravenosa, redueixen el risc de cefalàlgia amb un NNT de 2,8 (IC95% 1,7-7,9), 3,1 (IC95% 1,9-7,3) i 5,5 (IC95% 3,3-15,9) respectivament, especialment en aquells pacients d’alt risc. 2) En el tractament de la cefalàlgia per punció dural, la cafeïna intravenosa redueix la persistència de cefalàlgia i la necessitat d’altres intervencions complementàries; NNT de 1,6 (IC95% 1,2-2,7). La gabapentina oral, la teofil·lina oral i la hidrocortisona intravenosa redueixen la intensitat del dolor agut en 2-3 punts sobre 10. 3) En el tractament amb opioides del dolor abdominal de la pancreatitis aguda, la morfina subcutània i la pentazocina intravenosa, disminueixen la necessitat d’altres mesures analgèsiques complementàries; NNT de 2,4 (IC95% 1,7-3,7). Discussió Les revisions sistemàtiques presentades en aquesta tesi han intentat, seguint una metodologia rigorosa i sistemàtica, identificar les investigacions disponibles sobre el tema que s’està estudiant i sintetitzar els resultats dels estudis inclosos. Una de les principals limitacions identificades en aquestes revisions sistemàtiques són l’escàs número d’estudis inclosos en cada revisió; un total de 22 assajos clínics en les 3 revisions. L’escàs nombre de participants en els assajos és una altre limitació; un total de 2043 persones en les 3 revisions amb una mediana de 55 participants. Una pobre qualitat en la publicació dels assajos en limita l’avaluació del risc de biaix. L’heterogeneïtat clínica entre estudis dificulta el procés de síntesi de resultats. Conclusions En relació al tractament farmacològic del dolor a urgències, s’incorpora nou coneixement científic disponible per al personal sanitari sobre el benefici i risc de diferents estratègies farmacològiques per a dues entitats que cursen amb dolor agut; la cefalàlgia per punció dural i la pancreatitis aguda. • La morfina epidural, la cosintropina intravenosa i l’administració intravenosa d’aminofil·lina redueixen el risc de cefalàlgia per punció dural, especialment en pacients d’alt risc. • La cafeïna intravenosa redueix la persistència de cefalàlgia per punció dural i la necessitat d’altres intervencions complementàries. La gabapentina oral, la teofil·lina oral i la hidrocortisona intravenosa disminueixen la intensitat del dolor agut. • La morfina subcutània i la pentazocina intravenosa, disminueixen la necessitat d’altres mesures analgèsiques complementàries en el tractament del dolor abdominal de la pancreatitis aguda. • S’aconsella als investigadors que en futurs assajos utilitzin variables de resultat clínicament rellevants i amb definicions estandarditzades que permetin fer síntesi de resultats en futures revisions. • Es recomana als futurs investigadors d’assajos a utilitzar una grandària de mostra suficient per a donar resposta a les hipòtesis plantejades. • S’aconsella a tots els investigadors a seguir les directrius de la declaració CONSORT per millorar la qualitat de la publicació d’assajos. • S’anima als autors de revisions sistemàtiques a utilitzar el sistema GRADE per classificar la qualitat de l’evidencia i poder elaborar les recomanacions amb més rigor.
