Resumen de Principis d’igualtat i mecanismes d'assignació de recursos: rellevància per a l'anàlisi de les polítiques públiques
L’objectiu de la present tesi és el disseny d’un marc d’anàlisi que permeti l’estudi sistemàtic dels mecanismes que fa servir el sector públic alhora d’assignar recursos. Per al disseny del marc d’anàlisi, s’identifiquen, a partir de les teories de la justícia i de la literatura sobre polítiques socials i estats del benestar, 4 principis - dret, necessitat, mèrit i utilitat-;mitjançant el marc d’anàlisi es mostra com aquests principis es poden concretar en 4 mecanismes específics d’assignació de recursos que expliquen com els poders públics resolen els afers relacionats amb la distribució de recursos particularment adreçats a les persones. Aquests mecanismes d’assignació de recursos s’estudien des de 4 criteris d’anàlisi que són l’efectivitat, la discrecionalitat, la transparència i la robustesa i l’estudi es fa a partir de diferents casos cadascun d’ells il·lustratiu dels diferents mecanismes d’assignació de recursos; els casos són: l’accés als serveis d’otorinolaringologia al Parc de Salut del Mar com a aplicació del mecanisme basat en els drets, l’accés a les beques Finestreta de la UAB com a exemple del mecanisme basat en la necessitat, l’accés a les beques de col·laboració per part també dels estudiants de la UAB com aplicació del mecanisme basat en el mèrit i finalment l’accés al programa Més Grans a la Selva i a l’Alt Empordà com aplicació del mecanisme basat en la utilitat. El nombre i diversitat de casos analitzats i també els resultats obtinguts en aquesta anàlisi posen de manifest l’aplicabitat de la proposta teòrica per a l’estudi i anàlisi de diferents mecanismes d’assignació de recursos. Els resultats evidencien que, almenys pel que fa als casos estudiats, no hi ha cap mecanisme d’assignació de recursos que sigui el més efectiu, el més resilient, el més transparent i el més adaptable; al contrari, sembla existir un cert “trade-off” entre els resultats obtinguts en aquests criteris per a cadascun dels diferents casos referits als mecanismes d’assignació de recursos. Tots els mecanismes d’assignació estudiats són efectius i aquesta exigencia en l’efectivitat va en detriment d’algun dels altres criteris d’anàlisi ja sigui la robustesa, la transparència i la discrecionalitat. L’existència de “trade-offs” entre els diferents criteris d’anàlisi i la diferent forma que adopten aquests per a cadascun dels mecanismes d’assignació de recursos suposa un element molt important a tenir en compte per a l’anàlisi d’aquests mecanismes però també per al potencial dels seus resultats per a la millora en el disseny de mecanismes d’assignació de recursos per part de les institucions públiques.
