La convergència en els gabinets de premsa i comunicació: Les oficines especialitzades en seguretat viària

• Autores: Sonia González Molina
• Directores de la Tesis: Josep Lluís Micó (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Ramon Llull ( España ) en 2011
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Javier Díaz Noci (presid.), Pere Masip Masip (secret.), Dolors Palau-Sampio (voc.), Albert Sáez i Casas (voc.), Andreu Casero Ripollés (voc.)
• Materias:
  • Ciencia política
    • Opinión publica
      • Información
      • Medios de comunicación de masas
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Dialnet Métricas: 3 Citas
• Resumen

  • El procés de convergència desencadenat en els gabinets de premsa i comunicació ha provocat un conjunt de canvis, encara en marxa, en l’entorn laboral d’aquestes oficines que afecten els mecanismes de producció informativa, els canals de distribució dels seus materials, el perfil professional dels periodistes que hi treballen i la manera en què es relacionen amb els professionals dels mitjans. El motor d’aquestes transformacions ha estat la tecnologia digital que, unida a una estratègia de progressiva col•laboració amb altres departaments, ha permès mecanitzar les feines més rutinàries i guanyar així més eficiència. La digitalització dels gabinets ha facilitat la implantació de noves eines tecnològiques que afavoreixen l’aparició de noves fórmules productives que tendeixen a la cooperació entre àrees abans separades o amb organismes externs. Experiències com la integració de gabinets o la coopetició amb altres institucions comencen a aparèixer al mateix temps que es multipliquen les produccions informatives innovadores i els canals de distribució alternatius als tradicionals. Es crea així un bucle de difusió cross-media, on una mateixa informació es confecciona en diversos suports i es difon, amb valor de marca pròpia, a través de vàries plataformes. Les repercussions que aquests canvis, derivats de la convergència, provoquen en les citades oficines repercuteixen directament en la feina que executen els seus periodistes, que es tornen més polivalents en actualitzar el seu perfil en funció de les noves capacitats i exigències del seu lloc de treball. Però també en la relació que mantenen amb els professionals que treballen als mitjans, ja que l’entorn digital tendeix a reproduir els esquemes tradicionals on la font controla la comunicació. La tecnologia digital, dialògica per naturalesa, desactiva la iniciativa dels informadors, que desconfien dels continguts en línia de les oficines i busquen mecanismes alternatius, fins i tot desvinculats del món virtual. La investigació es basa en l’experiència dels gabinets de trànsit de les principals fonts d’informació institucionals existents a l’Estat en trànsit i seguretat viària: l’SCT i el RACC a Catalunya, la Dirección de Tráfico al País Basc, i la DGT a Espanya. Combina entrevistes a responsables i treballadors dels organismes estudiats així com als periodistes catalans especialitzats en aquesta àrea, als que també es va enquestar. El treball de camp es reforça amb observacions a escenaris vinculats a les fonts (les mateixes oficines) i els informadors (les redaccions de trànsit de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, CCMA), i amb l’anàlisi de documentació produïda per tos dos actors.