Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Indolizidine and quinolizidine motifs for the synthesis of conformationally constrained smac mimetics and chloroquine conjugates

  • Autores: Yuanyuan Lu
  • Directores de la Tesis: Joan Carles Bayón Rueda (dir. tes.), Marta Figueredo Galimany (dir. tes.)
  • Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2014
  • Idioma: inglés
  • Tribunal Calificador de la Tesis: Adelina Vallribera Massó (presid.), Alexandr Shafir (secret.), Pau Cid Poyatos (voc.)
  • Materias:
  • Enlaces
    • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
  • Resumen
    • L’esquelet d’indolizidina o quinolizidina és present a molts productes naturals i sintètics, alguns del quals presenten activitats biològiques diverses. Aquesta tesi es centra en la preparació estereoselectiva de derivats quirals d’indolizidina i quinolizidina amb un doble propòsit: i) com a precursors de peptidomimètics d’Smac conformacionalment limitats i ii) per formar conjugats amb residus de cloroquina a la recerca de nous fàrmacs antimalàrics contra soques resistents. Pel primer propòsit, s’ha aplicat una aproximació prèviament desenvolupada en el nostre grup per a la síntesi estèreo-controlada d’indolizidines i quinolizidines N-substituïdes. La primera etapa clau de la seqüència és l’al·lilació enantioselectiva de succinimida i glutarimida amb monòxid de butadiè racèmic catalitzada per pal·ladi, on la configuració absoluta del producte al·lilat ve marcada pel sentit de quiralitat del lligand del pal·ladi. Les etapes restants fins als azabicicles fusionats inclogueren la reducció regioselectiva de la imida, una al·lilació nucleòfila i una metàtesi de tancament d’anell (RCM). Eventualment, les configuracions dels intermedis i productes es varen establir mitjançant anàlisi per difracció de raigs X. Posteriorment, aquesta estratègia es va estendre a substrats del tipus ?-amino succinimida i glutarimida. Per a derivats d’indolizidina, la nova seqüència va partir de l’àcid L-aspàrtic, que es convertí en pocs passos en (3S)-3-amino-2,5-pirrolidinodiona. L’al·lilació asimètrica sobre aquest substrat va resultar satisfactòria, conduint a un únic estereoisòmer. S’aconseguí la reducció regioselectiva clau utilitzant DIBAL-H i l’al·lilació nucleòfila i RCM consecutives van portar a l’?-aminoindolizidina esperada, com a una barreja equilibrada de dos epímers, la configuració relativa dels quals es va establir mitjançant experiments de RMN, incloent espectres COSY i NOSY. Els estudis per a obtenir els peptidomimètics d’indolizidina s’estan desenvolupant actualment. Pels anàlegs de tipus ?-aminoquinolizidina, es va explorar una seqüència paral·lela a partir de l’àcid L-glutàmic. Malauradament, l’al·lilació asimètrica no va portar al producte esperat i la substitució del lligand del pal·ladi per PPh3 no va resultar prou resolutiva. Els resultats d’alguns intents realitzats amb diferents grups protectors de l’àtom de nitrogen també van ser negatius i s’examinaran més detalladament en un futur. Pel segon propòsit, es varen considerar dues aproximacions alternatives depenent del caràcter nucleòfil o electròfil de cada reactiu. A tal fi, es van preparar varis azabicicles i derivats de cloroquina nucleòfils i electròfils. Lamentablement, en les reaccions explorades fins ara, els conjugats esperats no van ser mai detectats.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno