Materials híbrids orgànico-inorgànics derivats de bipiridines i de sals d'imidazoli. Aplicacions en catàlisi

• Autores: Montserrat Trilla Castaño
• Directores de la Tesis: Roser Pleixats i Rovira (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2008
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Pedro de March Centelles (presid.), Rosa M. Sebastián Pérez (secret.), Maria Esther Lete Exposito (voc.), Michel Wong Chi Man (voc.), Antoni Riera Escalé (voc.)
• Calificación: Sobresaliente Cum Laude
• Materias:
  • Química
    • Química orgánica
      • Compuestos organometálicos
      • Química de organosilícicos
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Resumen

  • La present Tesi Doctoral es basa en la preparació, caracterització i assaig de catalitzadors suportats. Els materials preparats són híbrids orgànico-inorgànics derivats de silici. S'han utilitzat diferents mètodes de preparació, principalment el procés sol-gel. En primer lloc, s'han obtingut materials derivats d'un complex de Pd de tipus bipiridínic que s'han utilitzat com a catalitzadors en reaccions de Suzuki, Heck i Sonogashira, mostrant una elevada activitat i un bon reciclatge. També s'han sintetitzat materials derivats de sals d'imidazoli i de dihidroimidazoli que ens han permès, per una banda, preparar complexos de Ru suportats derivats de catalitzadors de Grubbs. Aquests catalitzadors s'han assajat en reaccions de ring closing metathesis de diens i enins. L'activitat i el reciclatge en aquest cas van ser baixos. Els mateixos híbrids orgànico-inorgànics, juntament amb Pd(OAc)2, s'han assajat en reaccions de Suzuki, Heck i Sonogashira, amb una bona activitat i s'han pogut reutilitzar. Finalment, aquests materials han resultat ser actius i reciclables com a organocatalitzadors en condensacions de Knoevenagel. Amb els lligands bi- i trisililats derivats de sals d'imidazoli amb cadenes hidrocarbonades llargues s'ha estudiat l'autoestructuració de materials híbrids orgànico-inorgànics. Algunes de les sals d'imidazoli no sililades que s'han sintetitzat han resultat ser cristalls líquids iònics. S'han estudiat les seves propietats mesomòrfiques i les seves possibles aplicacions.