La magnitud y la probabilidad de la pérdida como condicionantes del riesgo asumido por los automovilistas
- Autores: María Eugenia Gras Pérez
- Directores de la Tesis: María Dolors Riba Lloret (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 1994
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Jaume Arnau Gras (presid.), M. Carme Viladrich i Segués (secret.), Luis Montoro González (voc.), Rafael San Martín Castellanos (voc.), Juana Gómez Benito (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: DDD
- Resumen
S'estudien els comportaments de risc dels conductors en el marc de la Teoria de la Decisió. Se analitzen les possibles repercussions, en el risc assumit de les mesures adoptades a partir del 15 de Juny de 1992 quan entrà en vigor un nou Reglament de Circulació. Algunes de les noves mesures foren l'obligació de fer servir el cinturó de seguretat o la limitació de la velocitat a 50 km/h. per vies urbanes. Al mateix temps es produí un increment del control dels agents de trànsit (probabilitat de la pèrdua) i un augment de la quantia de les sancions (magnitud de la pèrdua). Paral·lelament s'inicià una campanya multimèdia de prevenció d'accidents. Els models analitzats (Fuller, 1984; Kahneman y Tversky, 1979; Näätanen y Summala, 1976; Rachlin, 1989; Wilde, 1988) prediuen un augment de la prudència amb aquestes noves mesures.Els resultats de l'estudi experimental amb 60 conductors (Edat mitjana = 23,38), indiquen l'existència d'una relació lineal i inversa entre el risc assumit i la probabilitat de la pèrdua, així com independència entre aquest risc i la magnitud de la pèrdua. Quan s'avaluen els efectes de la campanya preventiva mitjançant comparacions binàries entre estímuls, s'observa que augmenta la focalització de l'atenció en els estats finals de la conducta imprudent i disminueix el sentiment d'invulnerabilitat, però no es modifica la conducta. D'acord amb aquests resultats, la mesura més efectiva per incrementar la prudència en les vies públiques és augmentar el control dels agents de trànsit.Paral·lelament s'ha estudiat la relació entre risc assumit i percebut. Es busca una funció que modelitzi l'actuació de cada subjecte, d'acord amb un criteri d'optimització d'un determinat nivell de risc a partir de la tècnica basada en la lògica borrosa proposada per Kosko e Isaka (1993) per a modelitzar el funcionament d'una màquina, sense aconseguir resultats satisfactoris. S'argumenta la possibilitat que aquests resultats siguin deguts a que, a diferència de l'avaluació que realitza el sensor d'una màquina, la percepció humana es basa en l'avaluació de múltiples dimensions, la qual cosa produeix una deformació en l'escalament original dels estímuls.Davant d'aquests resultats es procedeix a la modelització de la conducta de risc a partir de l'escalament subjectiu obtingut mitjançant una tècnica polietàpica (Ma Mou-Chao y Cao Zhi-Qiang, 1982) segons la modificació proposada per Viladrich i Riva (1993). Amb aquesta tècnica, es modelitza satisfactòriament l'actuació de la major part dels participants, si es coneix el nivell de risc que optimitzen.Els resultats indiquen l'existència d'una relació inversa entre risc assumit i percebut, a diferència d'altres estudis en que no s'utilitzen les distàncies mètriques subjectives entre estímuls. Al mateix temps, suggereixen l'existència d'un nivell de risc acceptat òptim característic de cada subjecte (Fauquet, 1991; Kahneman i Tversky 1979; Wilde, 1988) no explicable a partir de les variables avaluades. Aquests resultats serien indicatius de que, en general, els comportaments de risc són deguts a no percepció del risc més que a atracció per ell.
