La construcció del significat en l'obra d'Olivier Messiaen: «Saint François d'Assise», música de l'invisible
- Autores: Vicent Minguet Soria
- Directores de la Tesis: Josep Enric Rubio Albarracín (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de València ( España ) en 2014
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Francisco Javier Costa Ciscar (presid.), Carmen Pardo Salgado (secret.), Jordi Pons i Farré (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
El color, el so, el ritme, els ocells i la fe catòlica, són nocions d’una importància manifesta en el pensament musical del compositor francès Olivier Messiaen. Aquesta memòria se centra en l’estudi de la significació de la seva obra. El Saint François d’Assise representa la culminació de l’art musical de Messiaen. Malgrat la forma fragmentària de l’obra, la substància fonamental d’aquesta òpera no es troba en la narració de les diverses escenes de la vida del sant, sinó en l’articulació precisa dels significats que palesen el seu ascens espiritual devers la gràcia i la santedat. A través de l’anàlisi del discurs que trobem en l’aparell textual de l’obra, constituït pel llibret, i de l’anàlisi de l’aparell musical, desvetllarem la manera com Messiaen construeix i articula el significat en el marc de la seva obra, en què la música i la paraula esdevenen una unitat. L’òpera està bastida sobre un aparell literari que mostra un rastre inequívoc d’impressionant erudició. La relació evident d’aquest cos textual amb el pensament medieval va més enllà d’un reflex concret pel que fa a l’àmbit musical, com ara l’escriptura vocal, propera a la prosòdia gregoriana, que en l’obra ateny una plasticitat rítmica i una curvatura melòdica d’una bellesa contemplativa extraordinària. Per a un músic com Messiaen, extremament detallista i defensor ferm de les veritats de la teologia catòlica, el camí de sant Francesc esdevé un camí devers la llum absoluta de la gràcia de Déu. En aquesta línia, el llibret de l’obra, que Messiaen mateix va redactar, es presenta com un mosaic colossal de citacions, paràfrasis i tota mena de simbologies. Amb la síntesi dels elements formals i estètics que constitueixen el seu aparell teòric iniciem, doncs, el primer capítol d’aquesta tesi. En el segon capítol, el més dens, presentem un inventari exhaustiu de les fonts literàries que Messiaen féu servir per a la redacció del llibret del Saint François d’Assise. La delimitació de l’estratègia de construcció del relat hi és també objecte d’estudi. En el tercer capítol exposem les particularitats dels dispositius orquestral i vocal de l’òpera. Desgranem també els temes i els motius més importants de l’obra, i en comentem els trets i el caràcter distintiu que els atorguen una especial rellevància en l’àmbit musical des del punt de vista dels significats. Finalment, en el capítol quart explorem l’articulació dels significats en el marc del Saint François d’Assise. Atès que els estudis de significació musical i sobretot els de la narratologia musical han estat protagonistes en els darrers decennis d’una evident renovació de les eines de l’anàlisi musical dins el panorama acadèmic internacional —sobretot en el marc dels països anglosaxons—, ens ha semblat profitós d’introduir el lector en les principals estratègies i els objectius d’aquesta disciplina. L’aparell metodològic que presentem es troba precedit d’una breu perspectiva històrica, i ens permetrà d’accedir de primera mà al que hem denominat, seguint la línia de les recerques en narratologia, com a programes narratius interior i exterior de l’obra. Exposem així definitivament i d’una manera ordenada les diferents articulacions dels significats que tenen lloc en l’obra, a través de l’aparell literari i del musical, i també les característiques de les diverses transformacions profundes que Messiaen du a terme a partir del text del llibret. El funcionament de l’aparell musical confirma definitivament l’itinerari que el programa narratiu interior desenvolupa, reflectint algunes de les inquietuds religioses i personals de Messiaen, fins al punt que podríem considerar el Saint François d’Assise com la manifestació més evident no només dels seus coneixements musicals, sinó també de la manera com Messiaen parla, mitjançant la música, al món; a un món que ja no vol entendre els misteris divins, que no comprèn el llenguatge dels ocells ni és capaç de meravellar-se amb l’explosió de colors i de ritmes a què la grandesa de la creació el confronta. La música, en Messiaen, esdevé finalment una experiència transcendental, un element privilegiat, un llenguatge de percepció estètica del Misteri.
