El consum de mol·luscs en societats caçadores-recol·lectores de Tierra del Fuego (Argentina)

• Autores: Ester Verdún Castelló
• Directores de la Tesis: Jordi Estévez Escalera (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2011
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Manuel R. González Morales (presid.), Raquel Piqué i Huerta (secret.), Andre C. Colonese (voc.)
• Materias:
  • Historia
    • Historia por épocas
      • Prehistoria
    • Ciencias auxiliares de la historia
      • Arqueología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  TESEO  DDD 
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen

  • El consum de mol·luscs, juntament amb el consum de vegetals i altres animals petits és un fenomen que ha generat molt interès en l’estudi de prehistòria, sobre tot a partir de la formulació de la teoria de la Revolució d’Ampli Espectre. Aquest treball aporta dades sobre el consum de mol·luscs en societats caçadores-recol·lectores de la Isla Grande de Tierra del Fuego (Argentina). L’objectiu principal que es planteja és obtenir informació sobre la seva importància econòmica i sobre el tipus de gestió exercit sobre aquests recursos. També es mostra el potencial informatiu que ofereixen les restes de arqueomalacològiques i la necessitat d’incorporar l’estudi sistemàtic d’aquestes restes en arqueologia. A més, es pretén valorar el treball vinculat a aquests recursos ja que, de manera tradicional, els recursos petits s’han relacionat amb el treball femení i s’ha tendit a menysvalorar la seva importància en la dieta, subestimant també l’aportació femenina en les tasques quotidianes. Els jaciments estudiats corresponen cronològicament a finals del s. XVIII- inicis del s. XX, moment de contacte de les societats indígenes amb els mariners europeus. Per aquesta raó es disposa de documents etnogràfics sobre els grups indígenes que vivien a l’illa en aquest moment. Aquest context arqueològic excepcional permet comparar la informació etnogràfica i l’arqueològica a fi de desenvolupar tècniques i mètodes de treball en arqueologia i anar més enllà en les interpretacions (etnoarqueologia). Les restes estudiades corresponen als jaciments Túnel VII, Lanashuaia , Ewan I i Ewan II. Els dos primers són conquillers que es troben a la costa nord del Canal Beagle i, segons les cròniques, estaven vinculats amb la societat yàmana. Ewan I i Ewan II es troben a l’interior de l’illa (a prop del braç sud del riu Ewan, a 12km de la seva desembocadura) i es van relacionar amb la societat selknam. Túnel VII i Lanashuaia es van interpretar com a contexts d’hàbitat, mentre que Ewan I i Ewan II es van vincular a una activitat ritual de pas masculí de l’adolescència a l’edat adulta. L’anàlisi de les restes arqueomalacològiques comprèn l’anàlisi taxonòmica, l’estimació del NMI, anàlisis biomètriques i morfomètriques i anàlisis d’estacionalitat en base a l’esclerocronologia (lectura dels increments de creixement de la valva) en l’espècie Nacella magellanica. A més, la combinació de la informació obtinguda amb les dades etnogràfiques, va permetre realitzar una estimació del temps invertit en l’obtenció d’aquests recursos. Els resultats obtinguts dels jaciments costers indiquen una explotació predominant de la zona intermareal rocosa. Els taxons majoritaris registrats a les diferents ocupacions de Túnel VII i Lanashuaia són els musclos (Mytilus edulis), les pegellides (Nacella deaurata i Nacella magellanica), els cargols (Trophon geversianus i Acanthina monodon) i els quitons. Les anàlisis biomètriques realitzades en les espècies dominants (Mytilus edulis, Nacella deaurata i N. magellanica) indiquen una disminució de les mides respecte els individus actuals. Les anàlisis morfomètriques van permetre detectar diferents zones de captura. Les anàlisis d’estacionalitat van permetre identificar diferents moments de captura dels mol·luscs en les diferents ocupacions de Túnel VII i un consum d’hivern a Lanashuaia. D’aquestes dades, en combinació amb les dades etnogràfiques, es pot concloure que l’obtenció de mol·luscs en la societat yàmana era una activitat recurrent, amb una explotació intensiva, però sense arribar a la sobreexplotació. En els jaciments de l’interior de l’illa (Ewan I i Ewan II), aproximadament la totalitat de les restes documentades corresponen a pegellides (Nacella sp.). Les dades biomètriques mostren mides similars als individus actuals i les anàlisis morfomètriques van permetre caracteritzar la costa d’obtenció. Les anàlisis d’estacionalitat van constatar un consum de primavera/estiu. Per la societat selknam es va constatar un consum habitual, però no intensiu, dels mol·luscs.