Anàlisi metodològic dels estudis de concordança interobservador i reproductibilitat intraobservador en la caracterització de fractures de l’extrem proximal de l’húmer

• Autores: Elisa Cassart Masnou
• Directores de la Tesis: Carlos Torrens Canovas (dir. tes.), Enrique Cáceres Palou (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2014
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Jaume Fernández Llamazares Rodriguez (presid.), Federico Portabella Blavia (secret.), Luis Peidro Garcés (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Cirugía
      • Cirugía ortopédica
      • Traumatología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TESEO  DDD 
• Resumen

  • El coeficient kappa, utilitzat per valorar la concordança interobservador i reproductibilitat intraobservador d’una classificació, presenta un biaix de prevalença pel qual quan una categoria de la classificació és molt o molt poc prevalent el valor tendeix a zero independentment l’acord observat. Aquest fet, s’ha postulat com la causa dels baixos resultats de concordança obtinguts en la classificació de Neer de fractures d’húmer proximal. Hipòtesi de treball: El biaix de prevalença del coeficient Kappa de Cohen, influeix en la baixa concordança interobservador i reproductibilitat intraobservador observada en la classificació de Neer de fractures d’húmer proximal. Objectius secundaris: Analitzar la influència de la seqüencia de TAC i de l’experiència dels observadors en la concordança i reproductibilitat en la caracterització i classificació d’aquestes fractures. Material i Mètode: Es seleccionà una mostra de 153 fractures consecutives en tractament conservador amb radiologia simple i TAC. Sis observadors amb diferents graus d’experiència van valorar 19 característiques radiològiques amb radiologia simple i TAC axial i amb radiologia simple i TAC completa i van aplicar la classificació de Neer simplicada en 4 categories. Es valoren les diferències de concordança entre els diferents estudis radiològics i segons els graus d’experiència. La mostra de casos consecutius ens permet valorar l’acord amb una distribució no balancejada de les quatre categories de la classificació. Es seleccionà una nova mostra de 92 fractures amb una distribució equilibrada dels 4 tipus de fractura de la classificació de Neer. Es compara la concordança i reproductibilitat de la classificació de Neer entre la mostra de casos consecutius i la mostra seleccionada. Resultats: Quan analitzem l’estudi radiològic en la mostra consecutiva, únicament en la característica desplaçament cefalodiafisari lateromedial s’observen diferències significatives en la concordança interobservador entre la TAC axial i la TAC completa ( K axial=0,53; K completa=0,35; p=0,001) amb millor acord en axial. En la resta de variables no s’observen diferències significatives. El grau d’acord en la classificació de Neer fou de 0,43 en els dos estudis radiològics. La reproductibilitat millorà en l’estudi amb TAC completa amb diferències significatives en set de les variables estudiades. No s’observaren diferències en la classificació de Neer. ( K axial=0,74; K complet= 0,72; p=0,74) Segons el grau d’experiència, els observadors més experts, en l’estudi amb TAC axial, obtenien significativament millor acord que els no experts en variables de relació cefalodiafisària i de desplaçament de la tuberositat gran. En la classificació de Neer les diferències foren significatives. ( K experts=0,52; K no experts= 0,36; p= 0,04). En l’estudi amb la TAC completa les diferències foren menors sense diferències en la classificació de Neer. (K experts=0,43; K no experts 0,38; p= 0,534) Quan valorem l’acord per la classificació de Neer en la mostra seleccionada pels diferents tipus de fractura, i comparem el resultat amb la mostra consecutiva, no s’observen diferències significatives en la concordança interobservador de la classificació de Neer. (K consecutiva= 0,43; K seleccionada= 0,45; p= 0,68) Tampoc s’observen diferències en la reproductibilitat intraobservador. (K consecutiva=0,72; K seleccionada=0,74; p=0,14) Conclusions: El biaix de prevalença del coeficient Kappa no contribueix de forma significativa en els baixos resultats de concordança interobservador i reproductibilitat interobservador en valorar la classificació de Neer. L’ús de la seqüència completa de la TAC no ajuda a millorar el grau d’acord entre observadors quan valorem característiques radiològiques ni en aplicar la classificació de Neer, però si millora la reproductibilitat. El grau d’experiència augmenta l’acord entre observadors de forma significativa en valorar algunes característiques radiològiques, principalment en l’estudi amb radiologia simple i TAC axial.