Crystal Engineering Studies of Squaric Acid Derivatives
- Autores: Anna Portell Bueso
- Directores de la Tesis: Rafael Prohens López (dir. tes.), Juan J. Novoa Vide (dir. tes.), M. Cristina Puigjaner Vallet (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2014
- Idioma: inglés
- Tribunal Calificador de la Tesis: Christopher A. Hunter (presid.), Jordi Benet-Buchhoiz (secret.), Lucia Maini (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX Dipòsit Digital de la UB
- Resumen
Aquesta tesi presenta un estudi multidisciplinar de l¿estat sòlid de derivats de l¿àcid esquàric, enmarcat en diferents àrees com l¿enginyeria cristal¿lina, la química supramolecular i la cristal¿lografia. Les esquaramides són compostos interessants per la seva capacitat doble donadora/acceptora d¿enllaços d¿hidrogen. En aquest treball s¿han analitzat les característiques estructurals de les esquaramides en l¿estat sòlid i s¿han dissenyat nous materials cristal¿lins derivats de l¿àcid esquàric per tal d¿estudiar nous sintons supramoleculars. L¿estudi de la capacitat acceptora/donadora de compostos model a través de la determinació teòrica dels paràmetres d¿enllaç d¿hidrogen (¿ i ¿), ha permès la racionalització dels aspectes estructurals d¿aquesta família de compostos. A més, a través d¿aquest estudi, s¿han explorat fenòmens químics de rellevància com l¿efecte template i la preorganització pel disseny de sals i cocristalls, la cooperativitat, responsable del sintó observat en estat sòlid de les diesquaramides secundàries, així com la compressió electrostàtica identificada en esquaramides zwitteriòniques i sals de l¿àcid esquàric. En resum s¿han obtingut 47 polimorfs, solvats, cocristalls i sals de 22 derivats de l¿àcid esquàric i s¿han resolt i analitzat 31 estructures cristal¿lines. Per a l¿anàlisi de les espècies sintetitzades s¿han utilitzat diferents tècniques experimentals com la calorimetria diferencial d¿escaneig, la termogravimetria, la termomicroscòpia, l¿espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear i la difracció de raigs X de pols i de monocristall. En aquest sentit, l¿optimització de la metodologia de resolució d¿estructures cristal¿lines a partir de dades de difracció de raigs X de laboratori a través de mètodes d¿espai directe ha permès superar les dificultats que presenten les esquaramides secundàries a cristal¿litzant monocristalls de qualitat. A partir dels resultats d¿aquesta tesi doctoral es pot concloure que el grup funcional esquàric/esquaramida, poc estudiat en l¿estat sòlid, té unes propietats potencialment explotables en el disseny i la síntesi de nous i diversos materials cristal¿lins.
