Multi Look-Up Table Digital Predistortion for RF Power Amplifier Linearization
- Autores: Pere Lluis Gilabert Pinal
- Directores de la Tesis: Gabriel Montoro López (dir. tes.), Eduard Bertran Albertí (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ( España ) en 2008
- Idioma: inglés
- Tribunal Calificador de la Tesis: José A. Delgado Penín (presid.), Jordi Berenguer i Sau (secret.), Ángel Mediavilla Sánchez (voc.), Mairtin O’Droma (voc.), Jesús de Mingo (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Aquesta Tesi Doctoral se centra en el disseny d'un nou linealitzador de Predistorsió Digital (Digital Predistortion - DPD) capaç de compensar la dinàmica i els efectes no lineals introduïts pels Amplificadors de Potència (Power Amplifiers - PAs). Un dels trets més rellevants d'aquest nou predistorsionador digital i adaptatiu consisteix en ser deduïble a partir d'un model de PA anomenat Nonlinear Auto-Regressive Moving Average (NARMA). A més, la seva arquitectura multi-LUT (multi-Taula) permet la implementació en un dispositiu Field Programmable Gate Array (FPGA).La funció de predistorsió es realitza en banda base, per tant, és independent de la banda freqüencial on es durà a terme l'amplificació del senyal de RF, el que pot resultar útil si tenim en compte escenaris multibanda o reconfigurables. D'altra banda, el fet que aquest DPD tingui en compte els efectes de memòria introduïts pel PA, representa una clara millora de les prestacions aconseguides per un simple DPD sense memòria. En comparació amb d'altres DPDs basats en models més computacionalment complexos, com és el cas de les xarxes neuronals amb memòria (Time-Delayed Neural Networks - TDNN), la estructura recursiva del DPD proposat permet reduir el nombre de LUTs necessàries per compensar els efectes de memòria del PA. A més, la seva estructura multi-LUT permet l'escalabilitat, és a dir, activar or desactivar les LUTs que formen el DPD en funció de la dinàmica que presenti el PA.En una primera aproximació al disseny del DPD, és necessari identificar el model NARMA del PA. Un dels majors avantatges que presenta el model NARMA és la seva capacitat per trobar un compromís entre la fidelitat en l'estimació del PA i la complexitat computacional introduïda. Per reforçar aquest compromís, l' ús d'algoritmes heurístics de cerca, com són el Simulated Annealing o els Genetic Algorithms, s'utilitzen per trobar els retards que millor caracteritzen la memòria del PA i per tant, permeten la reducció del nombre de coeficients necessaris per caracteritzar-la. Tot i així, la naturalesa recursiva del model NARMA comporta que, de cara a garantir l'estabilitat final del DPD, cal dur a terme un estudi previ sobre l'estabilitat del model.Una vegada s'ha obtingut el model NARMA del PA i s'ha verificat l'estabilitat d'aquest, es procedeix a l'obtenció de la funció de predistorsió a través del mètode d'identificació predictiu. Aquest mètode es basa en la continua identificació del model NARMA del PA i posteriorment, a partir del model obtingut, es força al PA perquè es comporti de manera lineal. Per poder implementar la funció de predistorsió en la FPGA, cal primer expressar-la en forma de combinacions en paral·lel i cascada de les anomenades Cel·les Bàsiques de Predistorsió (BPCs), que són les unitats fonamentals que composen el DPD. Una BPC està formada per un multiplicador complex, un port RAM dual que actua com a LUT (taula de registres) i un calculador d'adreces. Les LUTs s'omplen tenint en compte una distribució uniforme dels continguts i l'indexat d'aquestes es duu a terme mitjançant el mòdul de l'envoltant del senyal. Finalment, l'adaptació del DPD consisteix en monitoritzar els senyals d'entrada i sortida del PA i anar duent a terme actualitzacions periòdiques del contingut de les LUTs que formen les BPCs. El procés d'adaptació del contingut de les LUTs es pot dur a terme en la mateixa FPGA encarregada de fer la funció de predistorsió, o de manera alternativa, pot ser duta a terme per un dispositiu extern (com per exemple un DSP - Digital Signal Processor) en una escala de temps més relaxada. Per validar l'exposició teòrica i provar el bon funcionalment del DPD proposat en aquesta Tesi, es proporcionen resultats tant de simulació com experimentals que reflecteixen els objectius assolits en la linealització del PA. A més, certes qüestions derivades de la implementació pràctica, tals com el consum de potència o la eficiència del PA, són també tractades amb detall.
