Estratègies de gestió de la pràctica esportiva al medi natural per al desenvolupament sostenible: Un estudi de casos sobre governança i "stakeholders"

• Autores: Eduard Inglés Yuba
• Directores de la Tesis: Núria Puig i Barata (dir. tes.), Klaus Heinemann (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2013
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Jean Camy (presid.), Feliu Funollet Queixalós (secret.), José María Nasarre Sarmiento (voc.)
• Materias:
  • Sociología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: Dipòsit Digital de la UB
• Dialnet Métricas: 5 Citas
• Resumen

  • La present tesi doctoral centra la seva atenció en l'anàlisi de les estratègies de gestió de la pràctica esportiva en zones naturals protegides. Consisteix en la identificació de les estratègies de gestió de la pràctica esportiva emprades pels diferents stakeholders implicats, així com de les característiques òptimes dels factors de la governança que les emmarca, per tal d'aconseguir el major grau de sostenibilitat possible dels territoris seleccionats. Les preguntes inicials a partir de les quals es desenvolupa tota la recerca són les següents: 1) Quines han estat les estratègies de gestió de la pràctica esportiva emprades en els espais naturals pels diferents agents implicats (stakeholders)?; 2) Quines són les diferents formes de governança en les quals es produeixen les estratègies identificades? Quines són les característiques dels factors d'aquesta governança que determinen que es generi un major o menor grau de sostenibilitat en el desenvolupament del territori?; 3) Quines conseqüències han tingut les diverses estratègies de gestió identificades sobre el grau de sostenibilitat del.desenvolupament del territori? S'han analitzat les estratègies. emprades en situacions de conflicte reals viscudes en quatre espais naturals catalans a través de l'estudi dels factors del seu mode de governança en cadascuna: els stakeholders implicats, les relacions establertes entre ells i els processos de col.laboració generats; i de l'avaluació de les conseqüències generades per la solució global adoptada sobre el desenvolupament del territori. Els espais seleccionats i les pràctiques esportives analitzades en cada cas han estat els següents: 1. Parc Natural del Montseny: pràctica d'ala delta i cursa Matagalls~Montserrat; 2. Parc del Garraf: pràctica d'escalada i caça; 3. Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter: pràctica de pesca submarina i submarinisme; i 4. Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà: pràctica d'esquí nàutic i surf d'estel. L'aproximació metodològica a la qüestió s'ha efectuat per mitjà d'anàlisi de contingut de documentació existent i, principalment, a través d'entrevistes en profunditat a les persones clau implicades en els conflictes seleccionats. Els resultats obtinguts han demostrat que les característiques del context, l'equilibri en la notabilitat dels stakeholders amb interessos contraposats i l'existència d'un alt grau de connexió i col.laboració entre ells, condicionen, en primer lloc, l'establiment d'un mode de governança concret i, en conseqüència, resulten determinants per a l'assoliment d'un major o menor grau de sostenibilitat del desenvolupament del territori. En tots els casos analitzats, a més, hem pogut observar com les estratègies concretes emprades pels stakeholders han condicionat notablement aquest assoliment. L'aportació final de la tesi doctoral és la definició d'unes línies estratègiques òptimes per a aconseguir el major grau de sostenibilitat possible en el desenvolupament d'un espai natural.