Millora en l’estratificació pronòstica i maneig perioperatori de la patologia valvular
- Autores: Nuria Farre López
- Directores de la Tesis: Mercè Cladellas Capdevila (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2014
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Pilar Tornos Mas (presid.), Marta Sitges Carreño (secret.), Misericordia Basora Macaya (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
L’envelliment de la població ha fet que la patologia valvular degenerativa, en especial l’aòrtica, hagi augmentat de manera significativa i ja és la principal causa d’afectació valvular. Aquesta Tesi es presenta com compendi de dues publicacions i avalua dos aspectes relacionats amb la patologia valvular. En la primera de les publicacions (“Valor pronóstico de la NT-proBNP y adaptación de la puntuación de Monin en pacientes con estenosis aórtica asintomática”. Farré N, Gómez M, Molina L, y cols. Rev Esp Cardiol. 2014;67:52-57) s’estudia el valor pronòstic del NT-proBNP i es valida en la nostra població una adaptació de la puntuació de Monin en pacients amb estenosi aòrtica asimptomàtica. Es va realitzar un estudi prospectiu de 237 pacients amb estenosi aòrtica degenerativa moderada-greu asimptomàtica, en els que es va determinar el valor de NT-proBNP i es va calcular una adaptació de la puntuació de Monin. La supervivència lliure d’esdeveniments (necessitat de cirurgia valvular, ingrés hospitalari o mort) a 1 i 2 anys va ser, respectivament, del 93% i 57% dels pacients amb NT-proBNP inferior a 515 pg/mL i del 50 i 31% si era superior. La supervivència lliure d’esdeveniments a 1 i 2 anys va ser del 87% i 79% en el primer quartil de Monin enfront al 45% i 28% en el quart, respectivament. Així doncs, la NT-proBNP ofereix una informació pronòstica en pacients asimptomàtics amb estenosi aòrtica moderada-greu, i la puntuació descrita per Monin és aplicable a la nostra població i millora el valor pronòstic de la NT-proBNP sola. En el segon article (“Effects of Preoperative Intravenous Erythropoietin Plus Iron on Outcome in Anemic Patients After Cardiac Valve Replacement”. Cladellas M, Farré N, Comín-Colet J, et al.. Am J Cardiol. 2012;110:1021-1026) s’analitza si la teràpia combinada d’eritropoetina (rhEPO) i ferro endovenós abans del recanvi valvular millora la morbiditat i la mortalitat hospitalària i si aquest tractament combinat disminueix les transfusions hospitalàries. Als 75 pacients del grup intervenció (2006-2011) se’ls va administrar rhEPO setmanal durant 4 setmanes i la última dosi a les 48 hores abans de la cirurgia i ferro endovenós a cada sessió. Aquest grup es va comparar amb un grup control (1998-2005) de 59 pacients. L’anàlisi de regressió logística va mostrar que l’administració d’aquesta teràpia combinada s’associava de manera independent amb una disminució de la morbiditat i mortalitat hospitalària, la insuficiència renal postoperatòria, el nombre de transfusions d’hematies i els dies d’hospitalització. En conclusió, l’administració preoperatòria de rhEPO i ferro endovenós en pacients anèmics que s’operen de recanvi valvular millora la supervivència postoperatòria, disminueix les transfusions i escurça l’hospitalització. Aquesta Tesi ha permès trobar paràmetres que identifiquen els pacients amb estenosi aòrtica greu asimptomàtica que tindran una mala evolució al seguiment; i d’altra banda, ha permès valorar si el tractament previ de l’anèmia (una comorbiditat freqüent en els pacients que s’operen de cirurgia cardíaca) millora el pronòstic de la cirurgia.
