La influencia de los sistemas estratégicos de medición de desempeño sobre las decisiones empresariales

• Autores: Hugo Oswaldo Pérez de la Puente
• Directores de la Tesis: Josep Bisbe (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Ramon Llull ( España ) en 2011
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Xavier Mendoza Mayordomo (presid.), Oriol Amat Salas (secret.), Antonio Dávila (voc.)
• Materias:
  • Ciencias económicas
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • Els processos de presa de decisions directives i de gestió i mesurament de l'acompliment són centrals en la gestió estratègica. El procés de gestió estratègica és de caràcter dinàmic, continu i sistèmic. No obstant això, els factors que afecten l'estabilitat estratègica poden ser inesperats, volubles i irregulars. Aquesta tesi s'ha centrat en quatre objectes d'anàlisi: els sistemes de mesurament de l'acompliment, les decisions directives, la incertesa de l'entorn i l'acompliment de l'organització. En aquesta tesi, s'ha plantejat un estudi quantitatiu per contrastar una sèrie d'hipòtesis respecte d'aquestes qüestions de recerca. Les hipòtesis han estat sotmeses a un contrast empíric a partir de dades recollides de 179 respostes d'un qüestionari físic, que s'ha administrat a membres del TMT (top management team) d'organitzacions amb activitat a l'Equador i a Colòmbia. Els resultats de la recerca suggereixen que una primera aportació d'aquesta tesi en la literatura anterior és l'enfocament en la congruència entre les decisions directives com un atribut important en la interrelació entre el pla estratègic i el pla operatiu dintre del cicle de gestió estratègica (Kaplan i Norton, 2008, 2010), sobre el qual anteriorment s'havia prestat poca atenció. En segon lloc, la tesi contribueix a entendre que una de les vies per les quals els sistemes estratègics de mesurament de l'acompliment ajuden a acomplir millor la gestió és assegurant una congruència o una sincronia més grans entre les decisions directives, distingint com els diferents tipus de congruència afecten diferents aspectes de l'acompliment de la gestió. Respecte d'aquesta segona aportació, la tesi demostra específicament que, dintre de l'acompliment de la gestió, la més gran alineació estratègica interna està associada a la congruència entre les decisions estratègiques, mentre que la capacitat de qüestionament estratègic està associada a la congruència entre les decisions de caràcter operatiu, i la rapidesa de resposta estratègica està associada a la congruència entre les decisions de caràcter estratègic i operatiu. Finalment, la tesi contribueix a la discussió que s'ha obert recentment en la literatura sobre si els SPMS són adequats en entorns molt dinàmics, i conclou que l'impacte diferencial de l'ús de SPMS en l'acompliment de la gestió és més feble en entorns dinàmics, la qual cosa està en línia amb el corrent d'estudis que assenyala els riscos de rigidesa dels SPMS.