Freqüència i origen d'anomalies meiòtiques en individus fèrtils: Mecanismes de no disjunció

• Autores: Laia Uroz Brosa
• Directores de la Tesis: C. Templado (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2009
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Francesca Vidal Domínguez (presid.), Carmen Márquez Guevara (secret.), Lluis Bassas Arnau (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de la vida
    • Biología celular
      • Citogenética
    • Biología vegetal (botánica)
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Resumen

  • Les anomalies cromosòmiques a l'espècie humana són la causa principal de retard mental, retard del desenvolupament, infertilitat i esterilitat, afectant al voltant d'un 50% dels avortaments espontanis, un 6% de les morts perinatals i un 1% dels nounats. Un 86% d'aquestes anomalies s'originen durant la meiosi, però les seves freqüències i mecanismes d'origen han estat poc estudiats degut a la dificultat en l'obtenció del material d'estudi. La majoria d'estudis meiòtics s'han dut a terme en sèries d'individus infèrtils per diagnosticar l'etiologia de la seva infertilitat. Els objectius principals d'aquest treball són determinar la freqüència basal d'anomalies cromosòmiques meiòtiques en espermatòcits I de 17 individus fèrtils amb la tinció amb DAPI i descriure els mecanismes que les originen, especialment els mecanismes de no disjunció, aplicant la tècnica de FISH múltiplex (M-FISH) a espermatòcits I i II de tres d'aquests individus. A més, s'han analitzat els espermatòcits (M-FISH) i espermatozoides (FISH amb sondes) d'un individu amb infertilitat d'origen meiòtic per determinar l'origen de les seves anomalies meiòtiques. La freqüència total d'anomalies meiòtiques en espermatòcits I d'individus fèrtils era del 27%, sent les anomalies més comuns els errors sinàptics (23%), seguit de les anomalies estructurals (3%) i numèriques (1%). Els individus fèrtils són una població heterogènia respecte la freqüència d'anomalies meiòtiques, degut a la variabilitat interindividual en la freqüència de cromosomes sexuals dissociats. Els mecanismes que originen aneuploïdies a meiosi I són majoritàriament la no disjunció aquiasmàtica i la separació prematura de cromàtides germanes (PSSC). En aquest estudi s'han descrit per primera vegada a l'espermatogènesi humana la PSSC a meiosi I i la PSSC equilibrada a meiosi II. S'ha detectat un increment en la freqüència d'anomalies meiòtiques en individus fèrtils en relació amb les dades publicades en dècades anteriors, possiblement per l'aparició de nous factors de risc a la població.