Resumen de Improving ebpr stability in wwtps aiming at simultaneous carbon and nutrient removal: from modelling studies to experimental validation
Francisco Javier Guerrero Camacho
L’eliminació biològica de nutrients (EBN) a les estacions depuradores d’aigües residuals (EDARs) es considera el procés més rentable y mediambientalment més respectuós per a prevenir l’eutrofització i complir amb els cada cop més restrictius límits d’abocament. L’eliminació biològica de nitrogen (N) ha estat àmpliament estudiada i implementada en nombroses EDARs, tant urbanes com industrials. Contràriament, per a l’eliminació biològica de fòsfor, P, (procés EBPR) no existeixen encara molt exemples de la seva aplicació a escala real, principalment degut a l’aparició de fallades no esperades quan s’integrà amb l’eliminació biològica de N. La presència de nitrat a la fase anaeròbia es considera la principal causa d’aquestes fallades i, tot i la seva importància, els motius que les provoquen no es coneixen en profunditat. La hipòtesi més estesa assenyala que la presència de nitrat en condicions anaeròbies provoca la competència per la font de carboni (DQO) entre els organismes desnitrificants i els acumuladors de P (PAO). No obstant això, l’experiència en plantes reals indica que aquesta hipòtesi no és capaç de descriure l’elevada pèrdua real d’activitat EBPR tenint en compte la quantitat de nitrat present a la fase anaeròbia. Aquesta tesi té com a objectiu entendre els motius subjacents a aquesta perduda d’activitat EBPR i proposar alternatives per a minimitzar les seves causes. Per tal de fer front a aquest objectiu, des de diferents punts de vista, s’han utilitzat diferent eines: modelització, anàlisis microbiològics, optimització multi-criteri, anàlisis multivariable, operació en planta pilot y control de processos. Les principals fites assolides en aquest treball es resumeixen a continuació. Per una banda, es va observar que el contingut en matèria orgànica de l’afluent i la naturalesa d’aquesta són paràmetres clau per entendre la competència entre els organismes desnitrificants i els PAO. A partir de les dades experimentals es pot concloure que quan l’afluent conté principalment àcids grassos volàtils, els PAO són capaços de guanyar la competència per la font de carboni. Contràriament, els organismes desnitrificants es troben afavorits quan es tracta de fonts de carboni més complexes. Per l’altra banda, també es va estudiar l’ús diferents estratègies de control per tal de reduir la pèrdua de EBPR. Així mateix, es va demostrar com la optimització multi-criteri de les consignes dels controlador pot millorar l’operació d’una EDAR, no només reduint els costos d’explotació, sinó que també obtenint un efluent altament clarificat i amb un baix risc de desenvolupar problemes d’origen microbiològic (creixement excessiu de bactèries filamentosos o desnitrificació al decantador secundari). A més, les consignes optimitzades van afavorir el procés EBPR reduint l’entrada de nitrat a la fase anaeròbia. L’addició controlada de glicerol cru (subproducte del biodiesel) va ser provada amb èxit com alternativa per a reduir la competència entre els PAO i els organismes desnitrificants i, alhora, controlar el contingut de P en l’efluent. També, es va desenvolupar un model bioquímic per tal de descriure les dades experimentals obtingudes i per a dissenyar l’estratègia de control, que posteriorment va ser validada a la planta pilot. Malauradament, l’ús de fonts de carboni externes no és rentable a escala real i, per tant, també es va dissenyar i avaluar, in-silico, una nova estratègia de control per a millorar l’eliminació de P sense la necessitat d’afegir font de carboni o agents precipitants. El principi bàsic d’aquesta estratègia és desviar la DQO disponible cap al procés EBPR, en detriment del procés de desnitrificació (major concentració de nitrat en l’efluent), però sempre respectant els límits d’abocament. Finalment, també es va estudiar la importància d’estendre els models bioquímics existents per tal de millorar la simulació dels processos d’eliminació biològica de N i evitar la simulació de pèrdues irreals d’activitat EBPR. D’aquesta manera, es van incloure i estudiar conceptes com la nitrificació/desnitrificació en dos passos o la inclusió de sedimentador reactius.
