Fabp4 i biomarcadors de la disfunció endotelial. Estudi clínic i in vitro

• Autores: Gemma Aragonés Bargalló
• Directores de la Tesis: Josefa Girona Tell (dir. tes.), Lluís Masana Marín (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2010
• Idioma: catalán
• ISBN: 978-84-693-8853-2
• Tribunal Calificador de la Tesis: Rosa Solà i Alberich (presid.), Blai Coll Crespo (secret.), Josep Ribalta Vives (voc.), Juan Carlos Laguna Egea (voc.), Xavier Pintó Sala (voc.)
• Materias:
  • Química
    • Bioquímica
      • Biología molecular
  • Ciencias médicas
    • Patología
      • Arterioesclerosis
      • Patología cardiovascular
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • La coexistència de múltiples factors de risc cardiovascular com la síndrome metabòlica, l'obesitat abdominal, la dislipèmia i la resistència a la insulina, determinen l'aparició de la disfunció endotelial, primer event en la patogènia de l'aterosclerosi. La tonometria arterial perifèrica (PAT) és una tècnica novedosa i no invasiva la qual permet la valoració de la funció endotelial a nivell clínic. Per altra banda, evidències científiques recents suggereixen que FABP4, adipoquina secretada pel teixit adipós, circulant podria tenir un efecte directe en teixits perifèrics. Per tant, els nivells elevats de FABP4 podrien estar implicats en el dany arterial i la disfunció endotelial. Per dur a terme la valoració clínica es van reclutar pacients amb risc cardiovascular (CV) moderat i se'ls hi va realitzar el test de la funció endotelial per PAT i l'extracció sanguínia per l'anàlisi dels biomarcadors circulants endotelials, d'inflamació i oxidació lipídica i FABP4. A nivell in vitro, es va treballar en cèl·lules endotelials HUVECs i limfòcits (Jurkat T cells), i es va estudiar la via de senyalització de la PI3K/Akt/eNOS, l'expressió de molècules implicades en la disfunció endotelial i l'assaig d'adhesió dels leucòcits a l'endoteli. Els resultats més significatius a nivell clínic van ser que la sE-selectina (molècula d'adhesió endotelial) i les LDL oxidades s'associen inversament amb la mesura de RHI-PAT en els pacients amb risc CV moderat, és a dir amb una pitjor funció endotelial. La FABP4 plasmàtica es relaciona inversament amb el RHI-PAT en pacients amb diabetis tipus 2, per tant a més FABP4 més disfunció endotelial. A nivell in vitro, FABP4 podria ser capaç de modular les vies de senyalització de la insulina, disminuint les cascades de fosforilacions (Akt i eNOS) augmentant l'expressió de les molècules d'adhesió (VCAM1 i E-selectina) i augmentant l'adhesió de leucòcits a l'endoteli, induint la disfunción endotelial i la resistència a la insulina en les cèl·lules endotelials. Segons els resultats obtinguts, podem concloure que la sE-selectina i les LDL oxidades es relacionen amb el RHI-PAT en pacients amb risc CV recolzant el paper del RHI-PAT en la valoració clínica de la funció endotelial i els nivells circulants de FABP4 estan associats amb la disfunció endotelial en pacients diabètics. FABP4 podria induir la disfunció endotelial a nivell molecular, interferint en les cascades de senyalització depenents d'insulina en l'endoteli vascular.