Resumen de L'arquitectura domèstica de les ciutats romanes de Catalunya (època tardorepublicana i altimperial)
La investigació portada a terme ha determinat els principals models d'arquitectura domèstica localitzats a Catalunya durant la tardorepublica i l'altimperi. El seu anàlisi permet visualitzar el procés d'introducció dels models romans en l'àmbit domèstic, les seves adaptacions i particularitats, així com la seva evolució. Un dels elements principals d'aquesta investigació va ser l'elaboració d'un catàleg de totes les restes del territori català amb suficient entitat per ser considerades una unitat domèstica. De cadascun dels exemples es va estudiar la evolució històrica i cronològica de l'edifici, la seva arquitectura i funcionalitat tenint en compte les seves tècniques constructives, els seus materials i morfologia i la relació entre els seus espais, així com els sistemes d'abastiment i evacuació d'aigües, entre d'altres. També es va analitzar la decoració arquitectònica, recollint les dades sobre els paviments, mosaics, parets, elements escultòrics, etc.Per realitzar aquesta tasca es va extreure la informació de diferents fonts arqueològiques. En primer lloc es van recollir les dades publicades, en la majoria dels casos es van consultar les memòries d'intervenció arqueològica, i en tots els jaciments en que va ser possible, es van estudiar les restes in situ.Finalment es va realitzar l'anàlisi crític de tota la documentació amb l'objectiu d'uniformar i donar coherència a tot el conjunt, per poder evitar interpretacions errònies que podrien donar una imatge irreal de les morfologies de les cases urbanes d'aquest context i que dificultessin l'extracció d'unes conclusions més rigoroses. Així doncs, aquest catàleg no és només una recopilació d'informació arqueològica, sinó l'estudi crític de cadascuna de les unitats domèstiques, interpretades i discutides amb una definició actualitzada. Per complementar aquest estudi, s'ha elaborat una planimetria de casa una de les cases. Amb aquesta planimetria se ha intentat identificar i diferenciar les restes pertanyents a les diverses fases d'aquests espais, reflexant-ho en forma de plantes consecutives.Un cop realitzat l'estudi de cadascuna de les cases, es va treballar el conjunt de la documentació per ciutats. La parcialitat dels descobriments va provocar una amplia disseminació de les dades referent aquest tipus d'arquitectura, però es va poder donar coherència a tota la informació quan es va inserir dins del seu context urbà. És per aquest fet, que es va estudiar l'arquitectura domèstica per ciutats, sense oblidar que cada una d'elles presenta unes característiques i evolució pròpies. En l'estudi de l'arquitectura domèstica per ciutats es va analitzar la topografia, l'urbanisme, el desenvolupament i evolució històrica de cada ciutat, per poder analitzar les cases contextualitzades en el seu entorn urbà i poder aportar un pas més en el coneixement de l'urbanisme de cadascuna de les ciutats del nord-est de l'antiga Tarraconense.En l'estudi del conjunt de l'arquitectura domèstica s'observaven i analitzaven les tipologies que havia aportat la ciutat. Dins de l'anàlisi arquitectònic de les restes es treballava sobre l'estructura del col·lectiu de les unitats, treballant l'ingrés, l'àrea de circulació, la zona residencial, la zona de servei i producció i la zona de culte. En l'anàlisi arquitectònic també es van incloure els resultats de l'estudi de la tècnica constructiva, del sistema hidràulic documentat en les diverses cases de la ciutat i de la decoració interior, tant a nivell pictòric com musivari. Així doncs, les conclusions han tingut present la diversitat tant dels processos urbans com del resultat arqueològic de cada ciutat.Finalment va ser necessari crear una tipologia per classificar les evidències arqueològiques i així obtenir una millor comprensió de les restes.
